diumenge, 7 de juliol de 2013

Atrapa la luna

















Editorial: Maeva Young, 2013

Vaig agafar Atrapa la luna perquè hi havia el nom de Sarah Dessen imprès a la portada. I això que jo no llegeixo autors, jo llegeixo llibres. Però l'estiu passat vaig llegir Just Listen de la mateixa autora i em va agradar tant que volia alguna cosa més que hagués fet ella. És clar que també em va cridar l'atenció l'argument.

La vida de Colie Sparks i la seva mare, Kiki, mai ha sigut fàcil. Sempre s'han tingut només l'una a l'altra i al cotxe amb el que es muden d'un lloc a l'altre massa sovint. La nena ha canviat d'escola moltes vegades i això li ha costat. Sempre ha estat víctima del bullying per ser una nena grassoneta (com la seva mare) i no caure massa bé. Les dues es proposen fer dieta i després de molts esforços s'aprimen. Això serveix a la dona per adonar-se que si algú es pren seriosament un objectiu pot aconseguir el que vulgui. S'obsessiona en els productes de dieta i l'aeròbic i es fa famosa presentant programes de fitness.

Durant una de les seves gires per promocionar els productes de la seva cadena, envia una Colie de 15 anys i encara molt acomplexada a passar l'estiu amb la seva tia Mira, una dona estranya i objectiu de totes les burles del poble però que passa de tot i és feliç. Es pensa que ho passarà fatal, però el que no s'espera és conèixer la Morgan, la Isabel i en Norman, gent senzilla amb qui acaba tenint una bonica amistat.

Els personatges són genials. Es fan estimar, senzillament. La Morgan és encantadora, amable i treballadora, de seguida és generosa amb la Colie. En Norman és un noi estrany i reservat però que quan agafa confiança amb algú és encantador. I la Isabel és la que m'ha agradat més. Una noia molt extrovertida i segura de si mateixa, que es menja el món i que al principi sembla no suportar a la Colie i ser antipàtica amb ella però més tard, per un fet que ara no explicaré, canvia sobtadament el seu comportament i es disposa a ajudar a la noia perquè s'agradi i s'estimi més. I això és difícil, perquè la Colie ha patit molt pel seu problema d'obesitat. L'autora explica situacions que la nena va viure quan era més petita que fàcilment et posen llàgrimes als ulls.

També és bonica de veure l'evolució de la protagonista. Al principi va sempre a la defensiva, com si esperés que l'ataquessin, i al final els seus amics l'ajuden a canviar i acaba sent molt més feliç. Però també entén que ha de sortir d'ella, que ha d'anar superant les seves pors i prejudicis per tal d'aconseguir aquesta felicitat.

Els escenaris on se situa la trama m'han agradat. És que m'agraden les històries ambientades a l'estiu... aquesta passa en un poble de Carolina del Nord, amb platja, festes amb focs artificials i tot això.

És una història realista, una mica dura però tendra alhora, amb un missatge molt clar del tema principal (la confiança en un mateix) i també alguns de secundaris però que no deixen de ser importants com l'amistat i l'amor. Sarah Dessen ho ha sabut lligar tot amb naturalitat i de manera que el lector no es quedi fred. Feia temps que una novel·la no m'emocionava (ploro molt més fàcilment veient una peli que llegint) i aquest ho ha fet. És molt bonic, de debò.

3 comentaris:

  1. fa molt bona pinta, l'intentaré llegir

    Passat pel meu nou bloc si us plau

    http://escapefromrealitydiana.blogspot.com.es/

    ResponElimina
  2. Ja sé que fa mesos que no passes per aquí, però igualment t'he nominat a un premi :)
    Premio Liebster Award
    Petons!!

    Joana

    ResponElimina
    Respostes
    1. si la nominas a un premio sera el premio de las puta de la ciudad, por que es un warra de mierda que solo busca sexo y sin cobrar.

      Elimina

Moltes gràcies per deixar el teu comentari!