diumenge, 7 de juliol de 2013

Atrapa la luna

















Editorial: Maeva Young, 2013

Vaig agafar Atrapa la luna perquè hi havia el nom de Sarah Dessen imprès a la portada. I això que jo no llegeixo autors, jo llegeixo llibres. Però l'estiu passat vaig llegir Just Listen de la mateixa autora i em va agradar tant que volia alguna cosa més que hagués fet ella. És clar que també em va cridar l'atenció l'argument.

La vida de Colie Sparks i la seva mare, Kiki, mai ha sigut fàcil. Sempre s'han tingut només l'una a l'altra i al cotxe amb el que es muden d'un lloc a l'altre massa sovint. La nena ha canviat d'escola moltes vegades i això li ha costat. Sempre ha estat víctima del bullying per ser una nena grassoneta (com la seva mare) i no caure massa bé. Les dues es proposen fer dieta i després de molts esforços s'aprimen. Això serveix a la dona per adonar-se que si algú es pren seriosament un objectiu pot aconseguir el que vulgui. S'obsessiona en els productes de dieta i l'aeròbic i es fa famosa presentant programes de fitness.

Durant una de les seves gires per promocionar els productes de la seva cadena, envia una Colie de 15 anys i encara molt acomplexada a passar l'estiu amb la seva tia Mira, una dona estranya i objectiu de totes les burles del poble però que passa de tot i és feliç. Es pensa que ho passarà fatal, però el que no s'espera és conèixer la Morgan, la Isabel i en Norman, gent senzilla amb qui acaba tenint una bonica amistat.

Els personatges són genials. Es fan estimar, senzillament. La Morgan és encantadora, amable i treballadora, de seguida és generosa amb la Colie. En Norman és un noi estrany i reservat però que quan agafa confiança amb algú és encantador. I la Isabel és la que m'ha agradat més. Una noia molt extrovertida i segura de si mateixa, que es menja el món i que al principi sembla no suportar a la Colie i ser antipàtica amb ella però més tard, per un fet que ara no explicaré, canvia sobtadament el seu comportament i es disposa a ajudar a la noia perquè s'agradi i s'estimi més. I això és difícil, perquè la Colie ha patit molt pel seu problema d'obesitat. L'autora explica situacions que la nena va viure quan era més petita que fàcilment et posen llàgrimes als ulls.

També és bonica de veure l'evolució de la protagonista. Al principi va sempre a la defensiva, com si esperés que l'ataquessin, i al final els seus amics l'ajuden a canviar i acaba sent molt més feliç. Però també entén que ha de sortir d'ella, que ha d'anar superant les seves pors i prejudicis per tal d'aconseguir aquesta felicitat.

Els escenaris on se situa la trama m'han agradat. És que m'agraden les històries ambientades a l'estiu... aquesta passa en un poble de Carolina del Nord, amb platja, festes amb focs artificials i tot això.

És una història realista, una mica dura però tendra alhora, amb un missatge molt clar del tema principal (la confiança en un mateix) i també alguns de secundaris però que no deixen de ser importants com l'amistat i l'amor. Sarah Dessen ho ha sabut lligar tot amb naturalitat i de manera que el lector no es quedi fred. Feia temps que una novel·la no m'emocionava (ploro molt més fàcilment veient una peli que llegint) i aquest ho ha fet. És molt bonic, de debò.

dilluns, 1 de juliol de 2013

Diaris de Vampirs IV: Invocació



















(Molt agraïda per l'exemplar a) Editorial Bromera, 2010

Què tal? Com prova l'estiu?

Fa uns dies vaig prometre que tornaria aviat i avui, contenta, porto la ressenya de la quarta entrega de la saga d'L.J Smith, Invocació.

AMB SPOILERS

Han passat sis mesos des que va morir l'Elena i cadascú ho està superant a la seva manera. El poble vol passar pàgina i oblidar tots els sucessos estranys i els atacs de vampirs que van patir. Les seves amigues, la Meredith i la Bonnie entre d'altres, ja ho tenen força assumit. L'Stefan ha marxat de Fell's Church seguint al seu germà Damon, perquè li va prometre a l'Elena que es cuidarien mútuament.

La Bonnie, què és alguna cosa així com "mèdium", té somnis on l'Elena li diu que hi ha un vampir, un dels Originals, que els vol fer molt de mal i que l'han d'eliminar com sigui. Però aquestes connexions en què pot parlar amb la seva difunta amiga són molt breus i no hi ha una bona comunicació, així que no saben què fer exactament per combatre aquest Poder, necessiten més indicacions.

La Bonnie invoca a l'Stefan i al seu germà per a que els ajudin a ella, a la Meredith i a en Matt. Tot i aquests reforços, aquest algú misteriós segueix volent fer mal a Fell's Church.

És així, cooperant tots aquests personatges i intentant comunicar-se amb l'Elena per a que els doni més pistes sobre com combatre al vampir, que finalment el troben i s'hi enfronten.

Aquesta batalla té lloc a les últimes pàgines. No dic res perquè la sorpresa final és important, clau per seguir amb la història. Crec que és el millor desenllaç que podia tenir el llibre.

I diria també que aquesta quarta entrega és la meva preferida. Potser és pels lligams entre els personatges, que es fan més estrets, i en especial la relació entre l'Stefan i en Damon. Tot i que tenen les seves baralles, aprenen a confiar l'un en l'altre. També m'ha agradat perquè l'argument s'estira més al llarg de tota la novel·la, no hi ha moments molt més intensos que d'altres, com havia passat en els altres llibres, trobo que tots estan més o menys al mateix nivell.

En català no hi ha més títols publicats, però en castellà hi ha més llibres. Ja els buscaré, perquè valen la pena!