dimarts, 25 de juny de 2013

Diaris de Vampirs III: Fúria

Hola, sóc la Mariona i en aquest bloc publicaré ressenyes dels llibres que em vagi llegint. Espero que us agradi i que deixeu els vostres comentaris!

*****************************************************

Què tal? Crec que era necessari que tornés a presentar-me després de tres mesos de tenir tot això tan abandonat (quina vergonya...). Ara que vénen vacances (per cert, bon estiu a tothom!) procuraré llegir i actualitzar més sovint. Us dono la meva paraula. 

Bé, doncs durant aquest parèntesi massa llarg de temps he continuat amb Diaris de Vampirs. M'he acabat la tercera part, Fúria.
















Editorial: Bromera, 2010 (moltes gràcies una vegada més ;) )

AMB SPOILERS DEL 2n LLIBRE

Al final de Conflicte l'Elena és perseguida per un poder estrany que la vol matar, i just després de morir com a humana neix com a vampira. Ara ja s'ha ficat del tot en aquest món.

Ella, l'Stefan i en Damon (sí, en Damon també està amb ells) han unit forces per buscar què és això que els vol fer tan de mal i per què, i alhora volen protegir-ne el poble.

Tot això amb la limitació que l'Elena ha d'actuar d'amagat, perquè per amagar la seva nova condició de vampira, els seus amics han fet creure a Fell's Church que és morta. Així que ningú sap que la nova Elena ha assistit al seu propi funeral.

Fúria no fa tanta por com Conflicte. Hi ha una mica menys d'amor, més amistat, la mateixa quantitat d'intriga i misteri i també els mateixos personatges, exceptuant algun fitxatge nou com l'Alaric, el professor que coneix el seu secret i es posa de part seva per ajudar-los a fer les seves investigacions. Ja se l'havia nombrat abans però aquí L. J. Smith li dóna més importància.

Igual que a en Damon, el germà de l'Stefan, que mostra una nova faceta. Segueix sempre amb el seu somriure burleta i el seu sentiment de superioritat, però ai de qui li toqui un pèl a l'Elena! I ai també de qui li toqui un pèl al seu germà, que sembla que comença a no odiar-lo tant.  A mi aquest personatge m'encanta.

Si he de dir alguna cosa negativa és que hi ha hagut algunes escenes que costaven d'entendre, sobretot al final de la novel·la. Se m'ha fet difícil imaginar-me els escenaris que descrivia l'autora o arribar a les mateixes conclusions dels personatges, per què feien el que feien.

I no sé per què a vegades m'ha fet mandra posar-me a llegir, perquè un cop t'hi poses la història et captiva i no et deixa marxar. És allò que a la nit, tothom a casa dorm i tu dius "una pàgina més" i en realitat en són deu. 

La quarta entrega, Invocació, ja m'està esperant a l'estanteria. Aquesta sí que serà agafar-la i no parar, ara que tinc temps.