diumenge, 7 de juliol de 2013

Atrapa la luna

















Editorial: Maeva Young, 2013

Vaig agafar Atrapa la luna perquè hi havia el nom de Sarah Dessen imprès a la portada. I això que jo no llegeixo autors, jo llegeixo llibres. Però l'estiu passat vaig llegir Just Listen de la mateixa autora i em va agradar tant que volia alguna cosa més que hagués fet ella. És clar que també em va cridar l'atenció l'argument.

La vida de Colie Sparks i la seva mare, Kiki, mai ha sigut fàcil. Sempre s'han tingut només l'una a l'altra i al cotxe amb el que es muden d'un lloc a l'altre massa sovint. La nena ha canviat d'escola moltes vegades i això li ha costat. Sempre ha estat víctima del bullying per ser una nena grassoneta (com la seva mare) i no caure massa bé. Les dues es proposen fer dieta i després de molts esforços s'aprimen. Això serveix a la dona per adonar-se que si algú es pren seriosament un objectiu pot aconseguir el que vulgui. S'obsessiona en els productes de dieta i l'aeròbic i es fa famosa presentant programes de fitness.

Durant una de les seves gires per promocionar els productes de la seva cadena, envia una Colie de 15 anys i encara molt acomplexada a passar l'estiu amb la seva tia Mira, una dona estranya i objectiu de totes les burles del poble però que passa de tot i és feliç. Es pensa que ho passarà fatal, però el que no s'espera és conèixer la Morgan, la Isabel i en Norman, gent senzilla amb qui acaba tenint una bonica amistat.

Els personatges són genials. Es fan estimar, senzillament. La Morgan és encantadora, amable i treballadora, de seguida és generosa amb la Colie. En Norman és un noi estrany i reservat però que quan agafa confiança amb algú és encantador. I la Isabel és la que m'ha agradat més. Una noia molt extrovertida i segura de si mateixa, que es menja el món i que al principi sembla no suportar a la Colie i ser antipàtica amb ella però més tard, per un fet que ara no explicaré, canvia sobtadament el seu comportament i es disposa a ajudar a la noia perquè s'agradi i s'estimi més. I això és difícil, perquè la Colie ha patit molt pel seu problema d'obesitat. L'autora explica situacions que la nena va viure quan era més petita que fàcilment et posen llàgrimes als ulls.

També és bonica de veure l'evolució de la protagonista. Al principi va sempre a la defensiva, com si esperés que l'ataquessin, i al final els seus amics l'ajuden a canviar i acaba sent molt més feliç. Però també entén que ha de sortir d'ella, que ha d'anar superant les seves pors i prejudicis per tal d'aconseguir aquesta felicitat.

Els escenaris on se situa la trama m'han agradat. És que m'agraden les històries ambientades a l'estiu... aquesta passa en un poble de Carolina del Nord, amb platja, festes amb focs artificials i tot això.

És una història realista, una mica dura però tendra alhora, amb un missatge molt clar del tema principal (la confiança en un mateix) i també alguns de secundaris però que no deixen de ser importants com l'amistat i l'amor. Sarah Dessen ho ha sabut lligar tot amb naturalitat i de manera que el lector no es quedi fred. Feia temps que una novel·la no m'emocionava (ploro molt més fàcilment veient una peli que llegint) i aquest ho ha fet. És molt bonic, de debò.

dilluns, 1 de juliol de 2013

Diaris de Vampirs IV: Invocació



















(Molt agraïda per l'exemplar a) Editorial Bromera, 2010

Què tal? Com prova l'estiu?

Fa uns dies vaig prometre que tornaria aviat i avui, contenta, porto la ressenya de la quarta entrega de la saga d'L.J Smith, Invocació.

AMB SPOILERS

Han passat sis mesos des que va morir l'Elena i cadascú ho està superant a la seva manera. El poble vol passar pàgina i oblidar tots els sucessos estranys i els atacs de vampirs que van patir. Les seves amigues, la Meredith i la Bonnie entre d'altres, ja ho tenen força assumit. L'Stefan ha marxat de Fell's Church seguint al seu germà Damon, perquè li va prometre a l'Elena que es cuidarien mútuament.

La Bonnie, què és alguna cosa així com "mèdium", té somnis on l'Elena li diu que hi ha un vampir, un dels Originals, que els vol fer molt de mal i que l'han d'eliminar com sigui. Però aquestes connexions en què pot parlar amb la seva difunta amiga són molt breus i no hi ha una bona comunicació, així que no saben què fer exactament per combatre aquest Poder, necessiten més indicacions.

La Bonnie invoca a l'Stefan i al seu germà per a que els ajudin a ella, a la Meredith i a en Matt. Tot i aquests reforços, aquest algú misteriós segueix volent fer mal a Fell's Church.

És així, cooperant tots aquests personatges i intentant comunicar-se amb l'Elena per a que els doni més pistes sobre com combatre al vampir, que finalment el troben i s'hi enfronten.

Aquesta batalla té lloc a les últimes pàgines. No dic res perquè la sorpresa final és important, clau per seguir amb la història. Crec que és el millor desenllaç que podia tenir el llibre.

I diria també que aquesta quarta entrega és la meva preferida. Potser és pels lligams entre els personatges, que es fan més estrets, i en especial la relació entre l'Stefan i en Damon. Tot i que tenen les seves baralles, aprenen a confiar l'un en l'altre. També m'ha agradat perquè l'argument s'estira més al llarg de tota la novel·la, no hi ha moments molt més intensos que d'altres, com havia passat en els altres llibres, trobo que tots estan més o menys al mateix nivell.

En català no hi ha més títols publicats, però en castellà hi ha més llibres. Ja els buscaré, perquè valen la pena!

dimarts, 25 de juny de 2013

Diaris de Vampirs III: Fúria

Hola, sóc la Mariona i en aquest bloc publicaré ressenyes dels llibres que em vagi llegint. Espero que us agradi i que deixeu els vostres comentaris!

*****************************************************

Què tal? Crec que era necessari que tornés a presentar-me després de tres mesos de tenir tot això tan abandonat (quina vergonya...). Ara que vénen vacances (per cert, bon estiu a tothom!) procuraré llegir i actualitzar més sovint. Us dono la meva paraula. 

Bé, doncs durant aquest parèntesi massa llarg de temps he continuat amb Diaris de Vampirs. M'he acabat la tercera part, Fúria.
















Editorial: Bromera, 2010 (moltes gràcies una vegada més ;) )

AMB SPOILERS DEL 2n LLIBRE

Al final de Conflicte l'Elena és perseguida per un poder estrany que la vol matar, i just després de morir com a humana neix com a vampira. Ara ja s'ha ficat del tot en aquest món.

Ella, l'Stefan i en Damon (sí, en Damon també està amb ells) han unit forces per buscar què és això que els vol fer tan de mal i per què, i alhora volen protegir-ne el poble.

Tot això amb la limitació que l'Elena ha d'actuar d'amagat, perquè per amagar la seva nova condició de vampira, els seus amics han fet creure a Fell's Church que és morta. Així que ningú sap que la nova Elena ha assistit al seu propi funeral.

Fúria no fa tanta por com Conflicte. Hi ha una mica menys d'amor, més amistat, la mateixa quantitat d'intriga i misteri i també els mateixos personatges, exceptuant algun fitxatge nou com l'Alaric, el professor que coneix el seu secret i es posa de part seva per ajudar-los a fer les seves investigacions. Ja se l'havia nombrat abans però aquí L. J. Smith li dóna més importància.

Igual que a en Damon, el germà de l'Stefan, que mostra una nova faceta. Segueix sempre amb el seu somriure burleta i el seu sentiment de superioritat, però ai de qui li toqui un pèl a l'Elena! I ai també de qui li toqui un pèl al seu germà, que sembla que comença a no odiar-lo tant.  A mi aquest personatge m'encanta.

Si he de dir alguna cosa negativa és que hi ha hagut algunes escenes que costaven d'entendre, sobretot al final de la novel·la. Se m'ha fet difícil imaginar-me els escenaris que descrivia l'autora o arribar a les mateixes conclusions dels personatges, per què feien el que feien.

I no sé per què a vegades m'ha fet mandra posar-me a llegir, perquè un cop t'hi poses la història et captiva i no et deixa marxar. És allò que a la nit, tothom a casa dorm i tu dius "una pàgina més" i en realitat en són deu. 

La quarta entrega, Invocació, ja m'està esperant a l'estanteria. Aquesta sí que serà agafar-la i no parar, ara que tinc temps.

dimecres, 27 de març de 2013

Diaris de Vampirs II: Conflicte

















Editorial: Bromera, 2010 (moltes gràcies per envia-me'l!)

Per fi, al cap d'uns dos mesos (perquè no he tingut gaire temps), ja puc dir que m'he acabat el segon llibre dels Diaris de Vampirs, Conflicte, de la saga de LJ. Smith. Aprofitant les vacances de Setmana Santa he llegit les últimes pàgines que em quedaven.

I és que en aquests últims capítols és on es concentra la trama més decisiva de la novel·la, t'enganxa de tal manera que no pots parar fins a descobrir el final, que et deixa amb unes ganes de seguir amb la història...

Per això diria que les últimes pàgines són les que es llegeixen més ràpid, encara que no vol dir que la resta de Conflicte no sigui interessant: és tan o més bo que la primera part, Despertar.

L'assassinat d'un professor de l'institut de Fell's Church en la festa de Halloween ha generat moltes sospites, i la majoria d'elles cauen sobre l'Stefan, per ser el "nou" i l'"estrany", i perquè ningú el coneix i no és de confiança.

L'Elena sap que ell no és el culpable, sinó en Damon, l'altre vampir, que la té assetjada i vol fer-se-la seva de totes totes. Ella, a pesar de la por que li fa el "germà dolent", lluitarà per defensar l'Stefan, encara que això comporti que la gent de l'institut, que abans l'estimava tant, li giri la cara simplement perquè està de part d'algú que no cau bé.

A més a més, haurà d'evitar que se sàpiga la veritat sobre el seu xicot, perquè ha rebut amenaces d'algú que li va robar el diari personal on havia escrit que l'Stefan era un vampir i que pretén llegir-lo en una festa on hi assistirà tot el poble.

Si encara no heu començat la saga i us crida l'atenció, us animo a que ho feu; si només heu llegit la primera part; quasi que us dic que és obligatori continuar ;P, perquè no us decebrà, al contrari, a mi m'ha deixat molt intrigada per veure què passarà més endavant.

Bona Pasqua!

dimecres, 30 de gener de 2013

Diaris de vampirs I: Despertar



Editorial: Bromera, 2010 (gràcies per l'exemplar!)

M'he començat a llegir la saga de vampirs d'LJ. Smith (convé dir que aquesta és anterior a Crepuscle, d'Stephanie Meyer, perquè com que no és tan famosa, podria portar a pensar que n'és una imitació, però no).
El primer llibre és Despertar, i em dóna la sensació que, en proporció respecte tota la saga, és només una introducció al que serà la història de debò. No té una trama molt intensa, o potser m'ho ha semblat així perquè enganxa i es llegeix molt ràpid.

Bàsicament es presenten els personatges principals:

Elena Gilbert és una noia que viu amb la seva germana petita i la seva tia perquè els seus pares van morir en un accident de cotxe. Molt sociable ella, molt guapa i simpàtica. Fins al moment ha pogut tenir a qualsevol noi als seus peus, però la seva sort canvia quan apareix l'Stefan Salvatore a l'institut: misteriós i molt atractiu, però no li serà fàcil de conquistar. De tota manera, està decidida a descobrir quin és el secret que amaga aquest nou company (ja us el podeu imaginar).

També apareix en Damon, el germà "dolent" de l'Stefan. Entre tots dos s'odien a mort per un conflicte que van tenir al passat i resulta que tant l'un com l'altre volen aconseguir enamorar a l'Elena.

I coneixem també el cercle d'amistats de l'Elena: la Meredith i la Bonnie, íntimes seves; i en Matt, el seu ex-nòvio però amb qui es porta bé.

La protagonista al principi no em queia gaire bé, la veia una mica massa... xula, però al llarg del llibre millora. Els germans Salvatore estan molt bé, cadascun amb el seu encant i les seves coses (perquè sí, a mi el "dolent" m'ha agradat, i potser més que el "bonachón"... l'he trobat molt divertit).

Està cantat que més endavant, la noia haurà de triar entre l'un o l'altre... tinc ganes de continuar amb la saga per veure com acabarà, que promet molt!

Espero poder seguir amb la història, ja us en diré el què.

P.D.: Sento no haver actualitzat el blog durant tant de temps. Tinc ressenyes pendents!