dimecres, 5 de desembre de 2012

Play
















Editorial: Bromera (gràcies per l'exemplar!)

He trigat un mes exacte en llegir-me aquest llibre, però no pas perquè no m'agradés (m'ha encantat), sinó perquè entre els exàmens i tot això no he tingut gaire temps. Però m'ha agradat molt.

No havia llegit res de Javier Ruescas però aquesta no serà l'última cosa que llegeixi d'ell. En part perquè crec que hi haurà continuacions de Play, doncs no pot acabar així: el final queda tancat però dóna pas a una continuació.

En Leo té vint-i-un anys i és un noi sociable, extrovertit i amb moltes ganes de donar-se a conèixer. El món de les superestrelles l'atrau, no pas com al seu germà Aaron, de disset anys, que és tímid i reservat.

Al primer li arriba una oportunitat que no pot desaprofitar si es vol fer famós: descobreix a l'ordinador del seu germà uns quants videos d'ell cantant. I com canta! Per això, sense demanar-li permís, s'aprèn les cançons de memòria, es grava fent playback, obre un compte al YouTube amb el nom de "Play Serafin" i penja els nous vídeos allà. El canal no para de rebre visites i es fa molt popular, i l'Aaron s'acaba assabentant per part dels seus companys d'institut del que ha fet en Leo.

En un principi s'enfada, però després accepta tirar el pla endavant perquè té l'esperança que Play Serafin el porti a la Dalila Fes, la noia de la qual està enamorat i que anava al seu institut fins que li van proposar d'interpretar el paper de Castorfa (un personatge conegut) en una pel·lícula americana.

A més a més, una empresa de Nova York, Develstar, que prepara superestrelles per a que triomfin en el futur, també s'ha interessat en els dos germans madrilenys. Si acceptessin el contracte, serien més a prop de la Dalila...



El llibre m'ha enganxat, no hi ha cap moment en què m'hagi avorrit. La trama era fresca i diferent. Els narradors són en Leo i l'Aaron, es van alternant. Al principi de cada capítol, ja que va de músiques, hi havia fragments de cançons en què la lletra anava relacionada amb el que estava a punt de passar. Això m'ha agradat.

No sabria dir quin dels dos germans m'agrada més. Al principi preferia l'Aaron, doncs el gran em semblava massa arrogant i cregut, però he notat que l'altre també era massa insegur i a vegades li faltava iniciativa. Em quedaria amb un entremig, tot i que a la seva manera, tots dos es fan estimar. I al final del llibre canvien, es fan més grans a causa de l'experiència que han viscut.

La temàtica: amor i esforç, bàsicament, amb una dosi d'humor. El recomano moltíssim. 

(Aquesta és la web de la novel·la i si cliqueu aquí anireu a parar al canal de YouTube dels germans Serafin, on hi podreu escoltar algunes de les cançons que han interpretat).

3 comentaris:

  1. Sembla molt interessant!
    L'argument és molt bo i m'han parlat molt bé de l'autor.
    Em penso que aniré a buscar-lo a la biblioteca o me'l compraré.

    Moltes gràcies per la recomanació, Mariona!

    ResponElimina
  2. A mi la veritat no em crida gaire, sembla entretingut pero res més.. xD ¡¡Gracies per la resenya!!

    Petonets <3

    ResponElimina
  3. Hola Mariona, sóc la Inés, del blog de moda Fashionista. Vaig borrar els blogs i ara n'he fet un altre amb un amic. www.llibresiopinions.blogspot.com. L'Alex ha triat posar aquest fons... espero que no et molesti si et sembla que hem copiat el teu. Se m'ha acudit visitar el teu blog i seguir-te, i veig que col·labores amb una editorial. Com és, això? Com va anar? Que guai, no? Ja m'ho explicaràs. Si em respons, millor fes-ho a alguna entrada del meu blog, però intentaré recordar-me de mirar aquest.

    Un petó <3

    ResponElimina

Moltes gràcies per deixar el teu comentari!