dimecres, 26 de desembre de 2012

Erebos
















Editorial: Alfaguara, 2011

Feia temps que volia llegir Erebos, d'Ursula Poznanski perquè realment la sinopsi em cridava l'atenció i estava molt recomanat però no ha estat el que m'esperava. M'ha agradat, però me l'imaginava millor.

En un institut de Londres hi circula un CD misteriós. A Nick Dunmore, el protagonista, li arriba a les mans el que descobreix que és un videojoc de rol (Erebos) amb tres regles: quan es juga s'ha d'estar sol; només hi haurà una oportunitat ("una vida") i el seu contingut és secret, no se'n pot parlar i menys amb els que no formen part d'aquest món virtual.

És molt addictiu i, per anar pujant de nivell, el jugador ha d'anar complint uns encàrrecs que el joc li mana. Aquests poden ser des de fer unes fotos a un desconegut fins a manipular els frens d'una bicicleta per a que el propietari tingui un accident.

Si no hi estàs d'acord, estàs expulsat d'Erebos.

Però, qui aconseguirà què amb aquestes missions? Qui s'amaga darrere aquest videojoc que està tornant boja a tanta gent?

Això és el que volen descobrir Nick i uns quants personatges més que estan en contra d'aquest món, però pot ser molt perillós. Perquè Erebos vol matar.

Al principi el ritme del llibre era una mica lent, se'm feia pesada tanta narració del videojoc per part de Sarius (el personatge que crea Nick) i m'avorria una mica, era repetitiu. Cap al final, quan el protagonista es posa a investigar amb Emily (una amiga seva) i Victor (un expert en videojocs), ja m'ha enganxat més.

També trobo que hi havia massa personatges, tant en la realitat com en el món virtual, i això et desorientava. Però els principals estan ben construïts.

Per mi el millor ha estat el procediment de l'autora per anar desenllaçant el gran nus de la història, que no era fàcil, perquè hi ha moltes pàgines, però ho ha anat desenvolupant molt bé (donant pistes per al final resoldre-ho tot).

Potser era jo que m'havia fet masses il·lusions per això m'ha decebut una mica, però no deixa de ser una bona lectura.

Bones festes!

2 comentaris:

  1. No em crida massa, i si t'ha decebut.. :SS No crec que me'l llegeixi, pero gràcies per la resenya igualment. ^^

    Petonets <3

    ResponElimina
  2. Tens un regalet al blog:)

    http://lasmejorescosasalamanecer.blogspot.com.es/2013/01/premio-one-lovely-blog-award.html

    Joana

    ResponElimina

Moltes gràcies per deixar el teu comentari!