diumenge, 7 d’octubre de 2012

La lluvia de París


















Editorial: Anaya, 2000

La lluvia de París és la tercera part de la trilogia de Getafe, de Lorenzo Silva. No he llegit els dos llibres anteriors però aquesta ens l'han fet llegir al cole i suposo que és d'aquelles col·leccions que tant és l'ordre en que llegeixis els títols, perquè jo aquest l'he entès bé sense conèixer els llibres precedents.

L'explica la Laura, una noia normal i corrent de setze anys, que té dues amigues: la Irene, que és molt intel·ligent i estudiosa; i la Silvia, que és realment la protagonista. La noia més bonica del barri de Getafe on viuen ha estat seleccionada per ser l'actriu principal d'una pel·lícula de producció francesa.

La fan anar a viure una temporada a París, ella sola, mentre facin el rodatge. Li sap greu deixar el lloc on sempre ha viscut i les seves amigues enrere, però no vol desaprofitar l'oportunitat de triomfar. Així que se'n va a viure a un apartament a deu minuts de la Torre Eiffel amb una companya de la pel·lícula, l'Ariane, una noia amb una personalitat molt estranya; i el seu germà Eric, un noi enigmàtic que es mor de ganes per conèixer. Durant les primeres setmanes viu un somni fet realitat; però al cap d'un temps la cosa es comença a torçar i descobreix que en el món del cinema no tot són flors i violes com ella s'havia pensat.

Tot això que viu ho explica a les seves amigues a través de cartes, que es reprodueixen paraula per paraula en el llibre i dóna consistència a la història. Potser per això m'ha semblat que hi faltava una mica d'acció, que no hi havia "chicha", he trobat a faltar més diàlegs, i no pas llegir com li semblava de meravellosa la seva feina a la protagonista (i després, com ja no tant).

El que més m'ha agradat és el personatge de l'Eric i de l'Ariane. Ell molt atent i dolç sota una faceta distant i ella, bastant rara. Amb una filosofia de vida que va explicant i que és interessant de descobrir.

No és un llibre fantàstic però la idea és original i els personatges, molt ben fets.

5 comentaris:

  1. Jo ja vaig llegir un llibre on tota la novel·la estava narrada per cartes (Lady Susan) i tot i que no em va desagradar, no em llegiria un altre llibre semblant... Trobo a faltar massa els diàlegs.
    Una abraçada!

    Joana

    ResponElimina
  2. Hola Mariona,
    Sóc Carol d'una editorial a València. Hem descobert el teu bloc i ens sembla molt interessant. Enhorabona, no es troben massa d'aquest estil i en català. Ens agradaria tenir el teu contacte. Podria ser? Espere que sí. Seguim en contacte.
    Salutacions des de València ;)
    Carol

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies pel comentari, Carol!
      L'editorial té alguna pàgina web on pugui trobar-hi una adreça de correu electrònic per escriure'us?
      Si és així, me la podríeu facilitar, si us plau?

      Molt agraïda,
      Mariona

      Elimina
    2. Ups! Mariona, disculpa perquè vaig oblidar el correu. Pots enviar-me'l a carol@bromera.com.
      Una abraçada i continua amb tan bon criteri!

      Elimina
  3. És un bon llibre. Jo també penso que li falta "chicha" i diàlegs, però tot i així, l'he trobat força bo.

    ResponElimina

Moltes gràcies per deixar el teu comentari!