dilluns, 10 de setembre de 2012

Blood magic



Editorial: La Galera, 2011. Col·lecció Lluna Roja

El primer que em va cridar l'atenció d'aquest llibre va ser la portada i l'edició, que em van agradar de seguida. A la contraportada no hi ha una sinopsi, si no un fragment que insinua de què anirà la història: barreja de màgia amb sang (molta, massa sang), amor, morts i cementiris. Tessa Gratton ha creat un ambient i una protagonista gòtics que li han donat a la novel·la un aire de misteri i ombra que atrapen al lector des de les primeres pàgines.

La Silla fa poc que ha perdut els pares i ha trobat un misteriós llibre de sortilegis amb indicacions del seu pare  per realitzar encanteris amb la seva sang. La seva sang no és normal, doncs barrejada amb sal i uns mots en llatí permet des de regenerar cossos fins a posseir-los.

Un dia que va al cementiri del costat de casa seva a provar la màgia, un noi, en Nick, la veu. Es coneixen i decideix no parlar del tema, però el que ha vist fer a la Silla no és nou per a ell: la seva mare també era maga i li va ensenyar alguns trucs.

Aviat descobreixen que el pare de la Silla no va ser qui semblava ser i que tenia un enemic important i immortal: algú que va darrere el llibre de sortilegis.

Aparentment podria semblar una trama molt fantàstica, però el fet que els protagonistes es facin talls a la mà i vinga sang i vinga ferides i vinga zombis posseïts... li dóna al llibre un aire una mica gore. Sort que hi ha la part familiar, la part romàntica entre la Silla i en Nick i l'institut i els amics que ho suavitza una mica, perquè la novel·la és fosca del tot.

És un llibre auto-conclusiu però l'autora ha tret una seqüela, una novel·la amb la mateixa temàtica però amb personatges diferents: Blood magic. El secreto de los cuervos (que jo sàpiga no hi és en català). No és una continuació, doncs el primer queda ben tancat (potser amb una resolució massa fàcil després d'una trama tan elaborada). És un llibre a part. Això està bé perquè pots no llegir-te'l però saber com s'acaba la història.

2 comentaris:

  1. Em sembla que no és dels llibres que m'agraden... Aquest no l'afegiré a la meva llista.
    Petons!

    Joana

    ResponElimina
  2. Crec que el llegiré, perque em vaig llegir Retrum (un llibres també una mica foscos) i em van encantar. ^^

    Petonets <3

    ResponElimina

Moltes gràcies per deixar el teu comentari!