dimecres, 19 de setembre de 2012

El món groc



Editorial: De bolsillo, 2011

Albert Espinosa (el creador de "Polseres vermelles")  va estar lluitant contra diferents càncers durant deu anys, des que en tenia 14 fins als 24. Es va curar, i en el seu llibre El món groc explica tots aquells descobriments i anècdotes d'aquest període que va passar a l'hospital. Però sobretot explica qui són els grocs: persones que amb una simple conversa et poden canviar la vida. Estan un esglaó per sobre dels amics, i cadascú en té 23 a la seva vida que s'han de trobar.

És un llibre molt curtet (de fet, en un diumenge me'l vaig començar i acabar) que dóna consells per veure la vida des d'un altre punt de vista. Explica històries dels malalts que són tristes, però crec que s'ha de veure més que ell va tirar sempre endavant i que això té molt mèrit.

Recorda una mica a Polseres vermelles? Sí, de fet la sèrie està basada en el llibre i algunes experiències les han traslladat a la tele.

Em costa fer aquesta ressenya, no sé què més dir. Trobo que el llibre és molt curiós i que s'ha de llegir i després cadascú reflexiona sobre el que hi diu, perquè El món groc és bàsicament per fer-te pensar. Per això m'ha agradat.

Just Listen


















Editorial: Maeva young, 2012
En castellà

Just Listen és el primer llibre de Sarah Dessen que he pogut llegir i espero que no l'últim, doncs m'ha ENCANTAT. Feia molt de temps que me'l volia llegir per la sinopsi, però no m'he trobat el que esperava. Sincerament, no sé què m'imaginava que seria però aquest llibre m'ha sorprès (positivament) i el recomano de tot cor.

Annabel Greene sempre ha tingut una vida perfecta: fa de model, té amigues i una família que l'estima... això fins una festa que se celebra on un malentès destrossa la seva relació amb la Sophie, la seva amiga. Aquest problema no s'explica clarament fins al final. Durant el llibre, l'Annabel diu "sí, com que va passar allò...", "la baralla que vam tenir..." i això manté la intriga al llarg de la història.

A més a més, la seva germana Whitney té un trastorn de l'alimentació molt greu i tota la família pateix per ella.

Quan se li ha desfet tota la seva vida, no està contenta amb la seva feina de model, està sola i li fa una por terrible parlar del que va passar coneix a l'Owen, que té la mala fama de macarra, i al principi li fa por però a mida que el coneixi descobrirà que és un noi totalment sincer (per lo bo i per lo dolent) i té una obsessió malaltissa amb la música (i no música normal, perquè és ben rara). Ell li farà veure que ha de poder explicar els seus problemes perquè si s'ho guarda tot al final explotarà.

La protagonista i l'Owen m'han agradat molt. Cadascú veu la vida d'una manera molt diferent i malgrat això, es fan amics i l'un ajuda a l'altra amb els seus problemes i viceversa.

Les germanes de l'Annabel, la Kirsty (la gran) i la Whitney (la mitjana), són també les dues amb personalitats oposades: la primogènita és extrovertida i alegre i la del mig és tancada i molt important per la història, doncs en ella es basa el segon argument.

En fi, que tots els personatges es fan estimar, la trama és elaborada i enganxa molt i el missatge és molt bonic.

D'aquesta autora també vull llegir Una canción para ti, que té com a protagonistes principals en Dexter i la Remy, secundaris a Just Listen.

P.D.: Fa uns quants dies  que me'l vaig acabar però amb el cole ja se sap...

dilluns, 10 de setembre de 2012

Blood magic



Editorial: La Galera, 2011. Col·lecció Lluna Roja

El primer que em va cridar l'atenció d'aquest llibre va ser la portada i l'edició, que em van agradar de seguida. A la contraportada no hi ha una sinopsi, si no un fragment que insinua de què anirà la història: barreja de màgia amb sang (molta, massa sang), amor, morts i cementiris. Tessa Gratton ha creat un ambient i una protagonista gòtics que li han donat a la novel·la un aire de misteri i ombra que atrapen al lector des de les primeres pàgines.

La Silla fa poc que ha perdut els pares i ha trobat un misteriós llibre de sortilegis amb indicacions del seu pare  per realitzar encanteris amb la seva sang. La seva sang no és normal, doncs barrejada amb sal i uns mots en llatí permet des de regenerar cossos fins a posseir-los.

Un dia que va al cementiri del costat de casa seva a provar la màgia, un noi, en Nick, la veu. Es coneixen i decideix no parlar del tema, però el que ha vist fer a la Silla no és nou per a ell: la seva mare també era maga i li va ensenyar alguns trucs.

Aviat descobreixen que el pare de la Silla no va ser qui semblava ser i que tenia un enemic important i immortal: algú que va darrere el llibre de sortilegis.

Aparentment podria semblar una trama molt fantàstica, però el fet que els protagonistes es facin talls a la mà i vinga sang i vinga ferides i vinga zombis posseïts... li dóna al llibre un aire una mica gore. Sort que hi ha la part familiar, la part romàntica entre la Silla i en Nick i l'institut i els amics que ho suavitza una mica, perquè la novel·la és fosca del tot.

És un llibre auto-conclusiu però l'autora ha tret una seqüela, una novel·la amb la mateixa temàtica però amb personatges diferents: Blood magic. El secreto de los cuervos (que jo sàpiga no hi és en català). No és una continuació, doncs el primer queda ben tancat (potser amb una resolució massa fàcil després d'una trama tan elaborada). És un llibre a part. Això està bé perquè pots no llegir-te'l però saber com s'acaba la història.