dimecres, 8 d’agost de 2012

Tremolor















Editorial: Cruïlla, 2010.

Tremolor de Maggie Stiefvater és el primer llibre d'una trilogia: Els llops de Mercy Falls.

La Grace (la protagonista del llibre) és una noia que fa sis anys, quan en tenia onze, va estar a punt de ser devorada per una llopada. Misteriosament, un llop amb uns ulls grocs fascinants la va salvar i la va tornar a casa seva, prop del bosc dels Límits. Des de llavors, cada hivern la nena surt al jardí i es miren amb el mateix llop.

Aquest any, però, a l'estiu ha conegut un noi. En Sam, un noi amb ulls grocs.

En Sam i la Grace s'estimen, no és un amor impossible com passa en moltes altres novel·les, però ells han d'aconseguir estar junts durant el màxim temps possible, doncs saben que quan arribi el fred en Sam es tornarà a convertir en llop per passar tot l'hivern. Cap dels dos ho vol, per això faran l'impossible perquè el Sam continuï sent humà.

Arran de la seva relació amb l'home-llop, la Grace descobrirà els secrets sobre la llopada i la vida humana que duia cada membre abans de transformar-se. Sabrà que hi ha llops que no són tan pacífics com el seu, sobretot en Jack, un noi que fa poc l'han mossegat i que abans anava al seu institut; i la Shelby, una lloba que està gelosa perquè en Sam i la Grace estan junts.

És una història bàsicament d'amor que et fa riure en alguns moments i plorar en d'altres i que enganxa moltíssim. Cap als últims capítols ja no tant com quan el comences, però està igualment molt ben escrit. Acaba amb un final preciós.

La Grace és bona estudiant, amb dues amigues que són importants en la història, la Rachel i l'Olivia (aquesta sobretot), però té uns pares que passen força d'ella, per això pot fàcilment instal·lar en Sam humà a viure a la seva habitació.

La història la narren entre en Sam i la Grace, es van alternant. Amb altres llibres això m'ha desorientat una mica i no sabia qui parlava, però amb aquest és fàcil.

A mi aquest primer llibre m'ha encantat. No li trauria ni afegiria res. Diuen que el segon, Rastre, no és tan bo. Ja me l'he començat i tot i que porto poquet, si enganxa tant com l'anterior aviat en podré fer la ressenya!

7 comentaris:

  1. Sembla una història molt maca, no la coneixia. Bona ressenya!

    ResponElimina
  2. Jo fa temps que el tinc a la meva llista de llibres, però crec que amb la teva ressenya el posaré entre els prioritaris i me'l compraré el més ràpid que pugi. :D
    Petons!

    Joana

    ResponElimina
  3. També he tingut l'oportunitat de lleguir aquest llibre i en va encantar! He sentit alguna volta que les continuacions no son tan bones... pero si que tinc que lleguir-les promte ^^ Petons!

    ResponElimina
  4. Jo me'l vaig llegir fa temps, però em va arribar molt a dins! A la meva cosina, que li he deixat el primer i el segon, també li ha encantat (:

    ResponElimina
  5. Me l'estic llegint i el trobo una passada! M'està agradant molt.

    ResponElimina

Moltes gràcies per deixar el teu comentari!