dijous, 23 d’agost de 2012

Sempre












Editorial: Cruïlla, 2011

Ja m'he llegit Sempre i amb aquest ja m'he acabat la trilogia d'Els llops de Mercy Falls. Aquest tercer i últim llibre m'ha enganxat tant com el primer, Tremolor (trobo que el segon, Rastre, és el més fluixet) i és, potser, el més intens, doncs Maggie Stiefvater aconsegueix fer-te riure en una pàgina i plorar en la següent amb aquests personatges tan ben caracteritzats, cadascú amb una manera de ser molt diferent però tots es fan estimar.

No llegiu a partir d'aquí si us heu començat la saga, perquè possiblement us esguerraria la continuació!

A Sempre hi parlen la Grace (aquí ja de vegades com a lloba, altres com a humana); en Sam; la Isabel; en Cole i fins i tot el primer capítol el narra la Shelby, que seria un dels personatges "dolents" de la història sense destacar massa, però fa que el llibre comenci amb un assassinat a càrrec d'ella que més tard en la història és important.

En Sam és acusat per la desaparició de la Grace (que va fugir de casa) i l'Olivia, els últims “fitxatges” de la manada de llops. Tothom pensa que és un assassí i que les ha segrestat, però ell pobre prou feina té en buscar la Grace quan es torna lloba perquè no es perdi pel bosc. Perquè de l'Olivia, no se'n sap res des de fa temps. 

El fet que el vegin com un criminal el fa patir molt i al llarg de la història es veu la majoria del temps un Sam preocupat. Tothom l'interroga: la policia, els pares de la seva nòvia (que encara no reconeixen que s'han portat fatal amb ell i amb la seva filla)... penso que en aquesta novel·la l'autora ha fet constar de les relacions que tenen cada personatge amb la seva família, i això també és interessant de veure perquè es veu que ningú ha estat còmode a casa seva. 

La Grace encara està inestable (ara és humana i al cap de dos minuts torna a ser animal) quan en Tom Culpeper, el pare de la Isabel, ha organitzat una cruel cacera aèria per eliminar la manada de llops que ell pensa que es van matar al seu fill. Però els tiradors no saben que en realitat estaran matant persones i és massa arriscat confessar el secret dels homes-llop a tot el poble. Per això en Sam, la Grace, la Isabel i en Cole, amb l'ajuda de l'agent Koenig, que ho ha descobert tot, han ideat un pla per evacuar els llops del bosc dels Límits i salvar-los. No saben si sortirà bé, però és l'únic que poden fer.

És un final de saga i queda tot ben lligat, i només puc dir que, després de patir batalles, discussions, descobrir secrets amagats, morts (perquè en aquest llibre n'hi ha un parell que...), etc. tots els personatges acaben més o menys contents.

I jo més que contenta d'haver-me llegit aquests llibres!

5 comentaris:

  1. Bé, no he llegit la ressenya perquè tinc intenció de llegir-me la triologia, però veient que te'ls has acabat tant ràpid veig que a la que pugui els hauré de llegir! :)
    Un petó!

    Joana

    ResponElimina
    Respostes
    1. Me'ls he llegit ràpid (a part de perquè enganxen molt) perquè tenia les continuacions a mà, que si no a mi em fa molta ràbia començar una saga i deixar-la a mitges perquè no trobo els següents!

      Elimina
  2. Jo vaig començar la saga amb Tremolor, pero tinc pendents els altres!! ^^

    Petonets <3

    ResponElimina
  3. Mariona, tens un premi al meu blog!!

    Petonets <3

    ResponElimina
  4. Encara no he llegit Rastre, però en tinc moltes ganes!! Gràcies per la recomanació!!

    ResponElimina

Moltes gràcies per deixar el teu comentari!