divendres, 17 d’agost de 2012

Rastre












Editorial: Cruïlla, 2010

Rastre és la segona part de la saga Els llops de Mercy Falls, de Maggie Stiefvater. El primer llibre, Tremolor, em va enganxar només començar-lo, en canvi aquest m'ha costat més de llegir. No era avorrit, perquè l'autora ha fet narrar, a més d'en Sam i la Grace, altres personatges, i no és que hi faltés acció, però la part més emocionant era al final. És quan passa el fet més important del llibre.

Aquesta continuació de la saga està explicada des del punt de vista d'en Sam; la Grace; la Isabel, l'amiga; i en Cole, un dels nous homes-llop que va introduir en Beck a la llopada en el llibre anterior. Aquest personatge és l'únic al que encara no coneixíem. Resulta ser un noi arrogant i un xulo, que tot el que vol és fugir de la seva vida humana com a cantant d'un famós grup, NARKOTIKA, i ser simplement el Cole Saint Clair. A més a més, també havia tingut problemes amb les drogues i amb els seus amics. L'autora ha aprofitat aquest personatge per afegir un nou tema al llibre.

Però el principal problema és la relació entre en Sam i la família de la Grace. Els seus pares, que mai s'han preocupat per ella, de sobte no volen que en Sam passi tant de temps a casa amb la seva filla, i el fan fora una nit en que ell està intentant cuidar a la Grace perquè ha agafat una febrada i un dolor molt fort. A més a més, fa olor de llop.

Però la parella no està disposada a deixar de veure's i la Grace desobeeix les ordres dels seus pares i se'n va a viure amb en Sam, l'ex-home-llop. El mal de la noia va augmentant a la vegada que hi ha problemes amb els caçadors que volen eliminar la llopada.

L'he trobat un llibre més dur i més intens que el primer, però amb tocs d'humor (sobretot de la Isabel) i moments alegres. L'única cosa és que amb el ritme vertiginós del seu predecessor, aquest ha semblat que es feia una mica lent.

Ja m'he començat el tercer i últim llibre de la saga, Sempre, i si m'agrada tant com els altres, estaré contenta d'haver llegit una saga molt bona.

5 comentaris:

  1. Tinc ganes de començar amb aquests llibres ^^ A veure si consegueixo el primer.

    ResponElimina
  2. Qué ganas tengo de leerlo! No te leo muy en profundidad la reseña por si acaso me llevo algún spoiler, este y Siempre, los tengo esperando en la estantería para ser leídos. Un saludo! Petons ^^

    ResponElimina
    Respostes
    1. ¡Pues no esperes más que seguro que te gustan!
      Gracias por comentar :)

      Elimina
  3. Mariona, gràcies a tu em vaig llegir Tremolor i em va encantar! L'he trobat senzillament fantàstic. I ara fa una estona m'he començat Restre, que de moment també m'està agradant molt!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Me n'alegro :)
      Si necessites el tercer ja saps ;)

      Elimina

Moltes gràcies per deixar el teu comentari!