divendres, 31 d’agost de 2012

Pandemonium













Editorial: SM
En castellà

Pandemonium és la continuació de Delirium, de Lauren Oliver. Aquesta segona part m'ha agradat molt més que la primera! Té més acció, el protagonitza una Lena molt més valenta i decidida que abans, l'autora et fa riure amb més d'una escena... en general, el trobo molt millor que Delirium.

El narra la Lena d'ara, però també fa salts al passat per narrar en present fets que ja van passar i que t'ajuden a entendre la història.

Va aconseguir arribar a la Terra Salvatge però malauradament va haver de deixar l'Àlex enrere. Allà la van trobar els incurats, que la van acollir al seu campament. Ara forma part de la Resistència, un grup que lluita per fer veure a la societat que l'amor no és una malaltia. 

A Nova York, sota una falsa identitat, s'ha d'infiltrar entre els membres de l'ASD, una assossiació molt poderosa que defensa la cura, i buscar-los el punt feble per tal de fer petar el sistema i acabar amb aquest món sense sentiments.

En una manifestació és segrestada per un grup... es podria dir de "terroristes" juntament amb Julián Fineman, fill del cap de l'ASD, i els tanquen en un soterrani. No saben el què volen d'ells. I ara que no hi és l'Àlex, ella veu impossible tornar-se a enamorar, i menys d'algú que defensa la cura, però mai se sap.

A Pandemonium no hi surt la Hana, l'amiga de la Lena, ni l'Àlex, ni la seva antiga família. Perquè ara els seus familiars són la Raven, la noia que la troba quan arriba a la Terra Salvatge; en Tack, la Sarah... tota la "tribu" de rebels que transformen a la Lena amb els qui viurà a partir d'ara.

No l'he trobat tan empalagós com el primer. Aquí també hi ha amor, és clar, però no taaant com a Delirium, que això també va bé.

Quan t'estàs acabant el llibre ja pesa una mica, no és una història lleugera, però no vol dir que no sigui interessant.

El final queda molt obert i tela la sorpresa final que et deixa l'autora! L'espera pel tercer llibre, Requiem, es farà molt llarga!

9 comentaris:

  1. Jo crec que aquest llibre no servia per molt. Vull dir que moltes coses sobraven i tal, però passes una bona estona

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí que hi ha moments que potser no són imprescindibles, i que l'autora s'enrotlla una mica, però en general la història m'ha agradat i l'he trobat interessant. I al final s'ho fa venir bé per donar peu a un tercer llibre :)

      Elimina
  2. Ja ho pots ben dir; JO EM MORO PER TENIR REQUIEM ENTRE LES MANS!
    Petons!

    Joana

    P.D: he de dir que prefereixo l'Àlex que el Julián! :P

    ResponElimina
    Respostes
    1. Saps quan sortirà l'últim? A EE.UU. ja el van publicar al maig, suposo que no trigarem a tenir-lo aquí...

      Mmmm... a mi potser m'agrada més el Julián :P, tot i que el que passa al final em tira una mica enrere...

      Elimina
    2. Ni idea... Espero que aviat! De totes maneres segurament el buscaré en versió no oficial en PDF abans que surti perquè no crec que em pugui aguantar... :)

      Bé, a mi el Julián també m'agradava, però com tu dius, amb la frase final que et deixa tan descol·locada... doncs he decidit que prefereixo l'Àlex; encara que ella diu que el veu diferent, i que té una mirada com de ressentiment o algo així.

      Elimina
  3. Jo tinc ganes de llegir aquesta segona part per veure si millora i que passa amb la Lena. ^^

    Petonets <3

    ResponElimina
    Respostes
    1. Per mi sí que està més bé aquest segon llibre. I això que diuen que les continuacions són sempre pitjors...

      Un petó!

      Elimina
  4. Encara no he llegit Delirium, no sé si esperar-me a que es publique la tercera part o començar ja amb la saga... Gràcias per la resenya! Un petó!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs espera't, perquè el final del segon és d'infart. I el tercer no pot trigar massa!

      Un petó!

      Elimina

Moltes gràcies per deixar el teu comentari!