
Editorial: SM
En castellà
Pandemonium és la continuació de Delirium, de Lauren Oliver. Aquesta segona part m'ha agradat molt més que la primera! Té més acció, el protagonitza una Lena molt més valenta i decidida que abans, l'autora et fa riure amb més d'una escena... en general, el trobo molt millor que Delirium.
El narra la Lena d'ara, però també fa salts al passat per narrar en present fets que ja van passar i que t'ajuden a entendre la història.
Va aconseguir arribar a la Terra Salvatge però malauradament va haver de deixar l'Àlex enrere. Allà la van trobar els incurats, que la van acollir al seu campament. Ara forma part de la Resistència, un grup que lluita per fer veure a la societat que l'amor no és una malaltia.
A Nova York, sota una falsa identitat, s'ha d'infiltrar entre els membres de l'ASD, una assossiació molt poderosa que defensa la cura, i buscar-los el punt feble per tal de fer petar el sistema i acabar amb aquest món sense sentiments.
En una manifestació és segrestada per un grup... es podria dir de "terroristes" juntament amb Julián Fineman, fill del cap de l'ASD, i els tanquen en un soterrani. No saben el què volen d'ells. I ara que no hi és l'Àlex, ella veu impossible tornar-se a enamorar, i menys d'algú que defensa la cura, però mai se sap.
A Pandemonium no hi surt la Hana, l'amiga de la Lena, ni l'Àlex, ni la seva antiga família. Perquè ara els seus familiars són la Raven, la noia que la troba quan arriba a la Terra Salvatge; en Tack, la Sarah... tota la "tribu" de rebels que transformen a la Lena amb els qui viurà a partir d'ara.
No l'he trobat tan empalagós com el primer. Aquí també hi ha amor, és clar, però no taaant com a Delirium, que això també va bé.
Quan t'estàs acabant el llibre ja pesa una mica, no és una història lleugera, però no vol dir que no sigui interessant.
El final queda molt obert i tela la sorpresa final que et deixa l'autora! L'espera pel tercer llibre, Requiem, es farà molt llarga!