divendres, 13 de juliol de 2012

Gènesi

      
Editorial: Estrella Polar, 2009 
Núm. Pàgs.: 157

El llibre de Gènesi era d'aquells que sempre veia a la llibreria o a l'estanteria de la biblioteca. Ahir el vaig agafar perquè em va cridar l'atenció pel text resum i per la imatge de la portada. Ha resultat que era un llibre de ciència-ficció, i m'ha confirmat que aquest gènere no és el que més m'agrada ni molt menys. Per mi, massa teories i filosofies enrebessades. He hagut de rellegir molts paràgrafs, fins i tot pàgines senceres per no perdre el fil de la història. Al principi m'ha costat molt arrencar; després, cap a la meitat, la lectura s'ha fet molt més interessant; i cap al final, un altre cop una mica caòtic, tot i que l'he pogut desxifrar. No sé si he entès del tot el missatge que ens volia fer arribar l'autor, Bernard Beckett, però el que està clar és que volia fer reflexionar al lector i fer-lo imaginar un món totalment canviat a partir de la segona meitat del nostre segle.

L'Ànax viu en una societat completament aïllada del món, en una illa que està protegida per la Gran Muralla Marina. La resta del planeta està, des del 2051, amenaçat per una plaga mortal.
Ella està a punt de començar l'examen que li determinarà si l'accepten a l'Acadèmia, la institució de més elit i importància a l'illa. Durant les quatre hores de les que disposa, els Examinadors li faran preguntes sobre un tema sobre el qual ella està especialitzada. En el seu cas és sobre la vida d'Adam Forde, un mític personatge de la història de la seva societat. Ella creu que coneix a la perfecció tot sobre aquest heroi, però encara no sap que hi ha un secret que serà crucial per al seu futur.

Pel resum pot semblar un llibre amb un argument genial, amb uns aires completament futuristes, i a mi això ja m'ha semblat bé, eren unes idees molt ben pensades. Però jo li hagués donat un altre format. Vull dir, tota la història passa en aquest espai de quatre hores que dura l'examen, hi ha poc diàleg i la narració es limita a les explicacions que dóna l'Ànax com a respostes a les preguntes. Per això el llibre se m'ha fet dens.

Dels personatges no te'n dóna detalls fins al final, tot i que això és comprensible, doncs si no no hauria pogut fer aquest desenllaç, que et descol·loca una mica però t'impacta i és molt bo.

Total, que a mi la trama en si m'ha agradat, però jo l'hagués disfrutat més explicat d'una manera menys complexa.

1 comentari:

  1. Sí, el resum pinta bé! Però si dius que hi ha teories el descarto immediatament! :)
    Petons!

    Joana

    ResponElimina

Moltes gràcies per deixar el teu comentari!