dijous, 19 de juliol de 2012

El prisionero del cielo






















Editorial: Planeta, 2011
Núm. Pàgs.: 384

I aquest és el tercer i de moment últim llibre (doncs aviat en vindrà un quart) de l'esplèndida saga que Carlos Ruiz Zafón continua escrivint. Com els anteriors, El prisionero del cielo m'ha encantat. Aquest és el llibre més curt i més ràpid de llegir, i també el que té menys trames paral·leles, trobo, i per això és difícil que et perdis a mida que vas llegint.

És Nadal del 1957 i la llibreria dels Sempere passa per mals moments. Quan tot just sembla que el negoci remunta, es presenta a la botiga, en aquell moment atesa per Daniel (el protagonista de La sombra del viento), un vell coix que deixa un encàrrec pel Fermín, per al que "va retornar d'entre els morts i té la clau del futur", segons les paraules que deixa l'individu.
Fermín, quan llegeix la nota, es queda molt neguitós. El seu amic Daniel es preocupa per ell i el pressiona fins que aconsegueix treure-li la veritat sobre la seva història.

A més a més, s'està preparant el casament entre Fermín i la Bernarda quan el matrimoni entre Daniel i Bea està delicat: ell troba una carta de l'antic promès de la seva dona on la cita a trobar-se a l'hotel Ritz. Vol pensar que no, vol confiar en ella, però en realitat té por que l'estigui enganyant, per això decideix investigar a la seva manera.

El final d'aquest llibre és molt bonic i a més a més deixa claríssim que la història no s'ha acabat, i et deixa amb moltes ganes de saber com continua.

1 comentari:

Moltes gràcies per deixar el teu comentari!