dimecres, 11 de juliol de 2012

El juego del ángel




Editorial: Planeta, 2010
Núm. Pàg.: 672

Ja m'he llegit la continuació de La sombra del viento, El juego del ángel. Com el seu predecessor, m'ha encantat. Molt de l'estil de Carlos Ruiz Zafón: una trama principalment d'intriga, ambientada a Barcelona, amb els seus tocs de romanticisme, un vocabulari molt refinat i un fotimer de personatges.

David Martín, autor reconegut per una col·lecció de llibres d'intriga que escriu, rep un dia una carta d'Andreas Corelli, un misteriós editor francès, que es declara un admirador seu i li proposa d'escriure per a ell un llibre per crear una nova religió, que s'adapti a les idees de l'home, a canvi de cent mil francs. David accepta i es tanca a la seva casa de la torre per escriure la història una mica a contracor, doncs hi ha alguna cosa en l'editor que el fa desconfiar. Disposat també a investigar sobre els antics propietaris del fosc casalot en el que viu, posarà la seva vida en perill i també la de tots els qui l'envolten. 

Durant tota la novel·la no pots parar de llegir i et manté enganxat fins al final, que per mi és la pitjor part del llibre. A part que et fa passar por, pretén resoldre tots els embolics que han anat apareixent anteriorment d'una manera molt ràpida, deixant-te una sensació com si hagués dit "i ara l'acabo" i pof, ja està. Penso que no he entès alguns detalls de la història, i això em molesta una mica, però s'ha de dir que he disfrutat molt amb la narració i et deixa amb ganes de llegir-te el tercer de la saga, El prisionero del cielo.

1 comentari:

  1. Jo vaig arribar a tenir malsons mentre llegia el llibre i al despertar-me em deia que no el seguiria llegint...Però era com una droga que no podia deixar. Potser un final sobtat? Però li dono bona nota!

    ResponElimina

Moltes gràcies per deixar el teu comentari!