diumenge, 22 de juliol de 2012

Ciutat d'orfes



Editorial: Bambú, 2012
Núm. Pàgs.: 375

El llibre Ciutat d'orfes, d'Avi, és, segons les seves paraules, "el seu intent d'atrapar una mica com era la vida dels nens de la ciutat de Nova York a finals del segle XIX". Concretament, l'any 1893.

El protagonista principal és en Maks Geless, un nen de tretze anys que va néixer a Nova York però la seva família és immigrant, es van exiliar de Dinamarca. La seva situació ecònomica és desastrosa i per això el nen fa de newsie, repartidor dels diaris The World. Ell i els seus companys de feina es veuen amenaçats per la banda dels Busca-raons, el líder de la qual és en Bruno, el típic noi macarra que viu als carrers, de disset anys. Aquesta banda crema els diaris i roba els diners que guanyen als newsies.

Una tarda, mentre en Maks torna a casa, topa amb en Bruno i els seus sequaços i el comencen a estomacar. Està cridant auxili quan de sobte apareix la Willa, una nena que viu al carrer, que el defensa amb un bastó. Com a recompensa, ell la convida a acompanyar-lo a casa i donar-li menjar.

Quan hi arriben, la mare anuncia al seu fill que l'Emma, la seva germana gran, ha estat detinguda, acusada d'haver robat un rellotge a un client de l'hotel Waldorf, allà on treballa. Tota la família està convençuda que ella és innocent i faran el possible (que és ben poc, tenint en compte la seva situació de pobrsea) per treure-la de la presó. Comptaran també amb l'ajuda de la Willa, que s'acabarà quedant a viure amb els Geless, ja que diu que els seus pares són morts.

Us podeu imaginar que al llarg de la història s'expliquen les vivences d'en Maks i la Willa, que són els qui realment fan mans i mànigues per ajudar a l'Emma i desmantellar el misteri del rellotge robat.

El principi és molt introductori, cap a la meitat es comença a animar i l'autor aconsegueix posar-te en la pell dels personatges i patir per la misèria en què vivien. Aquestes cites, per mi, resumeixen l'essència del llibre:

La veritat és que ningú no nega que els immigrants continuen sent sovint més immigrants que els seus fills! I que els fills dels immigrants són tots orfes amb pares. Ha! És la ciutat dels  orfes!


Jo crec que hi ha més nens miserables en aquests carrers que qualsevol altra de les espècies. La qüestió davant la cort celestial avui fóra la següent: voleu que sobrevisqui cap criatura en aquesta ciutat dissortada, aquesta ciutat dels orfes?



La prosa és senzilla i a mi m'ha agradat molt, l'argument és dur però a la vegada t'entendreix al descobrir l'estil de vida dels personatges. Molt recomanable.

4 comentaris:

  1. Respostes
    1. te lo recomiendo esta muy bien describe perfectamente como las personas de esa epoca lo pasaban mal

      Elimina
  2. l.he llegit
    molt bo
    el recomano

    ResponElimina

Moltes gràcies per deixar el teu comentari!