dimarts, 26 de juny de 2012

La sombra del viento



Editorial: Planeta, 2008
Núm. Pàgs.: 565

Farà uns tres anys, a l'estiu, vaig fer un intent de llegir-me aquesta novel·la de Carlos Ruiz Zafón. No vaig avançar pràcticament res, no era el moment per aquest llibre. Però posat que tenia tant d'èxit i molta gent me l'ha anat recomanant, em vaig prometre de deixar-lo per més endavant.
Avui me l'he acabat i és genial. De puntuació li dono un 10: pels personatges (molt ben aconseguits), pels escenaris (tot passa a Barcelona d'ara ja fa unes dècades, pels voltants de la Guerra Civil), per la manera com està redactat (hi ha cites com per apuntar-les en una llibreta) i sobretot, sobretot, per la trama. És complicada i pots perdre el fil, però l'autor al final ja s'encarrega de situar-te i ho acabes entent tot. Quan se'n treu l'entrellat es veu que s'ha escrit una obra mestra, molt elaborada, apurant fins al mínim detall i amb un final preciós.

Una albada de l'any 1945, un llibreter porta al seu fill de deu anys al "Cementerio de los Libros Olvidados" (és que he llegit el llibre en castellà...), un immens refugi per a llibres abandonats. Allà, Daniel Sempere troba un exemplar de "La Sombra del Viento", escrita per un tal Julián Carax.
Se l'emporta a casa i en només una nit s'enamora d'aquella història. Decidit a investigar sobre l'identitat de l'autor, s'acaba embolicant amb històries de famílies fantasmes del passat a la seva ciutat, assassinats, amors impossibles, envejes i coses per l'estil que posaran en perill la seva pròpia vida i la de la gent a la que estima.

No puc dir res més de l'argument, és un llibre que s'ha de llegir per poder-lo admirar des de la primera fins la darrera paraula.

7 comentaris:

  1. Dels tres de la sèrie només he llegit els dos primers i, aquest, és el millor, de llarg.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Això m'han dit. D'aquí poc em començaré el segon, i no dubto que també estarà molt bé tot i que ja m'espero que el seu antecessor haurà deixat el llistó molt alt i serà difícil de millorar-ho ;)

      Elimina
  2. Moltes gràcies per fer-te seguidora del meu bloc, jo tampoc coneixia el teu ;)

    Sobre Caçadors d’Ombres: s’han d’alternar els llibres de les dues sagues ja que hi ha personatges que apareixen en les dues i diuen que així es millor per no embolicar-se.

    En la pàgina web oficial en Espanya (http://www.themortalinstrumentsnews.com/) recomanen aquest ordre
    1) Cds 1: Ciutat d’Ossos.
    2) CdS 2: Ciutat de Cendres.
    3) CdS 3: Ciutat de Vidre.
    4) Els Orígens 1. Àngel Mecànic.
    5) CdS 4: Ciutat dels Àngels Caiguts.
    6) Els Orígens 2. Príncep Mecànic.
    7) CdS 5: Ciutat de les Ànimes Perdudes (es el que surt a la venta en septembre).
    I falten els que encara no s’han publicat (que en principi són dos més).

    Espero que t’hagi sigut útil :)
    Un petó!

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tant que em serà útil! Moltíssimes gràcies!:D

      Un petó,

      M.

      Elimina
    2. Ja he vist que ja han resolt els teus dubtes respecte a la saga!! ^^ Te'ls recomano 100%. Avui m'he acabat el primer i m'he quedat amb ganes de més. Jo tampoc no sabia molt bé com anava això de les dues sèries, així que també agraeixo la info que t'ha donat la Judith. x)

      Moltíssims petonets!! <3

      Elimina
  3. Jo li tinc ganes als llibres!! ^^

    Petonets!! <3

    ResponElimina
  4. Un llibre genial. Estic totalment d'acord amb el que dius. Me'n recordo quan vas intentar llegir-lo...M'encanta que ara, al segon intent, t'hagis enganxat igual que jo.

    ResponElimina

Moltes gràcies per deixar el teu comentari!