dissabte, 16 de juny de 2012

La plaça del Diamant


















Editorial: Club Editor Jove, 2005
Núm. Pàg: 252

A tercer de primària vaig haver de fer un treball que consistia en explicar la biografia d'una persona important i a mi em va tocar Mercè Rodoreda. Recordo que vaig parlar bastant de La plaça del diamant, dient que era la seva obra més reconeguda, i ara em fa gràcia haver-me llegit el llibre.

M'esperava una trama diferent, potser més complexa, però no millor. L'autora té un fa servir l'escriptura parlada per escriure, i això ha fet que la narració em semblés molt natural i fàcil de llegir. S'explica amb senzillesa però parant atenció a petits detalls alguns dels quals acaben adquirint molta importància al llarg de la història.

El llibre narra el gir que fa la vida de la Natàlia, una noia innocent que viu a Barcelona, quan coneix en Quimet en un ball de festa major a la plaça del Diamant. Aquest li canvia el nom pel de "Colometa", es casa amb ella a la que pot i se'n van a viure en un pis que ell omplirà de coloms (d'aquí ve el nom de la seva dona). Tindran un fill (Antoni) i una filla (Rita) i viuran una república i una guerra.

I la Natàlia-Colometa que s'ho mira, impotent, doncs la protagonista al principi està una mica perduda i és una mica paradeta, sota el caràcter masclista, dominant i presumptuós d'en Quimet. I ella pateix, pateix perquè el seu marit ha d'anar a lluitar a la guerra, pateix per la supervivència dels seus fills i per la seva i perquè té la casa plena de coloms, fins que no pot més i es comença a rebelar.

Penso que el "missatge" de la novel·la és fer-nos veure l'evolució d'una noia com la Colometa pel fet de viure en un context com és el de la postguerra amb una societat per la qual ella és invisible al principi.

Tot i que hi ha situacions que fan posar la pell de gallina, trobo que hi ha escenes amb tocs d'humor, sobretot algunes d'en Quimet. A vegades el fa semblar graciós i tot, i sort, perquè si no seria un home insuportable.
Però al cap i a la fi, tots els personatges es fan estimar.

Acabo recomanant aquesta "obra mestra de la literatura catalana"!

1 comentari:

  1. La novela la leí en el instituto, junto a Aloma, y recuerdo que las dos me gustaron y tuve que hacer un trabajo, Besos! :)

    ResponElimina

Moltes gràcies per deixar el teu comentari!