Viento del este, viento del oeste

Editorial: De bolsillo, 2006
Núm. Pàgs.: 251

M'acabo de llegir aquesta novel·la de Pearl S. Buck, que va ser un bon regal que em van fer perquè m'ha agradat molt.

La protagonista és una dona xinesa que explica la seva vida a partir del casament forçat amb un home del seu mateix país però amant del món occidental. Aquest pretén obrir-li la ment cap a les idees polítiques i socials d'aquesta cultura, fent que ella s'escandalitzi amb els comportaments que descobreix, que ella no s'hauria plantejat mai.

Des del punt de vista de la Kwei-lan, l'autora compara les dues civilitzacions i relata situacions orientals (com per exemple la relació distant i freda que mantenen amb els seus pares)  que ens són desconegudes i per això el llibre sorprèn tant. Penso que us pot agradar.

Nick

Editorial: La Galera, 2011. Col·lecció Lluna Roja
Núm. Pàgs.: 280


Feia temps que volia llegir-me aquest llibre d'Inma Chacón, Nick (en castellà). L'he trobat impressionant!


La protagonista és una maleducada de 12 anys que s'oculta sota el nom de Dafne. Un dia s'enamora bojament d'en Roberto quan aquest li aguanta la porta per entrar a una pastisseria. N'hi ha prou amb una mirada perquè la faci tornar boja totalment. Però ella no és guapa ni atractiva, i és molt més petita que el noi, per això es crearà un perfil al facebook fent-se passar per la bellesa de la seva germana, la Cristina, per conquistar-lo.
Amb el seu objectiu fix, no sap que internet pot ser molt perillós i que no pot fiar-se de la sol·licitud d'amistat de qualsevol nick.

-oOo-

La protagonista m'ha semblat impertinent i egoïsta, de cada tres paraules que diu dos són tacos i que tracta fatal a la seva mare i a les seves germanes. Però quan el seu pla se li torça s'espanta i el final la fa canviar dràsticament.
És una història ben realista que pretén conscienciar dels riscos de les xarxes socials i les suplantacions d'identitat. És impactant i si us el llegiu us agradarà sí o sí.

El segon estiu dels texans blaus

Editorial: Cruïlla, 2004
Núm. Pàgs.: 302

Fa poc vaig llegir-me el primer llibre i avui us parlaré d'El segon estiu dels texans blaus, d'Ann Brashares. No sabria dir si m'ha semblar millor o pitjor, perquè els dos m'han encantat i et duren un sospir.

La idea és més o menys la mateixa que en l'anterior llibre: les quatre amigues passaran l'estiu unides pels Texans, però aquest cop tenen previst quedar-se a casa (excepte la Tibby, que anirà a fer un curs de cinema en una universitat). Igualment, els texans viatgers acompanyaran a les noies en totes les experiències que passin, força desgraciades per a les quatre. Pateixen la mort de persones estimades, desenganys amorosos i problemes de relacions amb la família, especialment cada noia amb la seva mare.
Però amb el temps i l'amistat aniran superant aquests obstacles i tot tornarà a ser com abans.

Durant aquest segon estiu, l'autora toca molts temes amb molt de tacte, aconseguint que en alguns moments se t'humitegin els ulls i amb un final molt maco. M'ha agradat moltíssim.

La Princesa Invisible

Editorial: La Galera, 2012. Col·lecció Bridge

Núm. Pàgs.: 224

La Princesa Invisible és un llibre de Mercè Anguera que va sortir publicat el passat mes de març i no el coneixia fins que el vaig tenir a les mans.

Narra la història de tres dones de diferents generacions però de la mateixa família: la senyora Maria (l'àvia), la Maria a seques (mare) i la Mei (néta). Bé, Mei o Mei la Caputxeta, Supermei o Princesa, com la perruqueria que té la seva mare (d'aquí el nom del llibre). Depèn del dia i la situació en la que es trobi.

Aquest estiu, la Mei comença treballar a la perruqueria, surt amb el Sergi i se'n va a viure al pis de la seva àvia, a fer-li companyia. Viurà un munt de noves experiències, algunes de bones i altres de no tant, i descobrirà que abans d'arribar ella la seva mare i la seva àvia van viure unes vides que, per algun motiu desconegut, estan mantenint en secret.

És una novel·la realista, les protagonistes són una mica estranyes i a vegades actuaven a desgrat meu... sobretot la més jove (no sé per què, la que m'ha caigut més simpàtica i "normal" ha estat l'àvia!) però enganxa moltíssim, allò que no el pots deixar i al final les tres canvien després d'aquests mesos i tot el que han viscut.

Us atreviu a descobrir la història de les tres Maries? ;)

Junts. Camins creuats

Editorial: La Galera, 2012. Col·lecció Lluna Roja
Núm. Pàgs.: 384

L'esperada segona part de la saga d'Ally Condie, Junts. Camins creuats, va ser el meu llibre de Sant Jordi. N'estic ben contenta!
Aquí la ressenya, atenció, conté SPOILERS DE LA PRIMERA PART


Junts s'acaba quan arresten en Ky per endur-se'l a les Províncies Exteriors a treballar, i la Cassia no està disposada a perdre'l, així, tan fàcilment com l'ha conegut. Per això, amb el permís de la seva família, iniciarà un viatge per anar-lo a buscar, deixant enrere a en Xander, els seus pares i al seu germà.
No serà un camí fàcil, doncs la vida a fora d'Òria és difícil, sobretot a la Talla, un terreny muntanyós on pràcticament no hi ha vida i és molt difícil de sobreviure-hi. Però amb l'ajuda de l'Indie, una aberració que coneix en el seu viatge, intentaran superar qualsevol dificultat per tal de trobar en Ky, i potser fins i tot la Insurrecció, el moviment que s'està revoltant contra la Societat i on s'hi vol unir la nostra protagonista.

Del tercer llibre encara no se'n sap el nom però sí que sortirà el 2012... ja l'espero per veure com acabarà aquesta trilogia tan perfecta!

Liebster blog

 
 
El blog Quadern de mots m'ha concebut el premi Liebster blog. Moltíssimes gràcies! Em fa una il·lusió increïble.
L'objectiu: nominar cinc blogs que tinguin menys de 200 seguidors però que són dignes de donar a conèixer per tota la xarxa. Els blogs que cumpleixen aquests requisits i als que m'agradaria passar el premi són els següents:

1. Cor de lletres
2. Las mejores cosas al amanecer
3. El té de las cinco
4. El somriure de les paraules
5. My world...

Tots cinc són petits-grans blogs literaris que valen la pena de llegir. Seria molt feliç de veure com mica en mica es van descobrint llocs com aquests. Per tant, si accepteu el premi i seguiu la cadena, sisplau heu de publicar una entrada amb

-La imatge amb el logo del premi

-El nom dels cinc blogs als quals nomineu i avisar-los mitjançant un comentari perquè s'assabentin que han guanyat el premi

Espero que us faci tanta il·lusió com me n'ha fet a mi.
Petons!