dissabte, 25 de febrer de 2012

...Carlota

Hola!
Aquesta entrada és per parlar dels dos llibres de la Gemma Lienas que m'he llegit aquesta setmana: són els famosos Diari lila i Així és la vida, Carlota. Me'ls he llegit d'"El gran llibre de la Carlota", una edició especial que té aquests dos volums i també el diari vermell, que encara no me l'he llegit. Vaig d'un en un:


  • El diari lila de la Carlota: És impactant. Sí, perquè parla del feminisme i a vegades descriu situacions reals que són com per pensar-hi una bona estona. Barreja les experiències pròpies de la Carlota i, a més a més, la seva àvia Anna li envia cartes que troba de nenes de l'Àsia i de l'Àfrica explicant la seva situació desfavorida respecte els homes, que et deixen sense alè quan les llegeixes. Es llegeix molt ràpid i és un llibre ideal i divertit per passar una bona estona.



  • Així és la vida, Carlota: Aquest explica la vida quotidiana de la protagonista, però per damunt de tot, com viu i sobreviu a la separació dels seus pares. Això combinat amb el pesat del seu germà petit, en Marc i les visites a l'hospital per veure un amic molt amic que ha tingut un accident de moto. També aquesta història és lleugera i curteta. Tot i que no és un diari, si li hagués de posar un color, com fa l'escriptora, jo li posaria "El diari gris de la Carlota". Però no penseu que acaba malament, eh... al contrari, demostra com la Carlota i la seva família tiren endavant per sobre de tot. 

diumenge, 19 de febrer de 2012

Passió



Editorial: Estrella Polar, 2011
Núm. Pàg.: 384

Al final m'he pogut acabar Passió, de Lauren Kate, el tercer llibre de la saga Foscor.
A diferència dels dos primers llibres, aquest m'ha costat bastant de llegir. No és que no m'hagi agradat, està bé, però trobo que li sobraven pàgines, potser capítols, perquè se m'ha fet molt llarg.
En tot aquest tercer volum la Luce viatja a través dels temps per reviure totes les seves vides passades i per intentar trobar la manera d'acabar amb la maledicció que cau sobre en Daniel i ella, i aconseguir d'una vegada per totes de poder estar tranquils ells dos.
Tota l'estona parla d'això, que veus que ara la Luce va a l'antic Egipte ara veus que va a la Primera Guerra Mundial a Moscou, amb la mateixa finalitat, i sense donar gaires resultats, que diguem... per això es pot fer repetitiu.
Al final sembla que s'anima una mica, i llegeixes amb ànsia per saber què passa, però a mi resulta que m'ha fet ràbia la manera d'acabar, perquè penso "tantes expedicions al passat perquè et deixin amb aquesta intriga?". Necessito ja la quarta entrega de la saga, Rapture, que surt a la venta el 13 de juny a EE.UU! Haurem d'esperar!

En resum, que si us esteu llegint la saga i la voleu continuar, és imprescindible, clar, i està bé perquè saps de què va, però es pot fer un pèl llarg. I el final... potser decepciona una mica. Però donem-li una oportunitat, que no val la pena llençar aquesta història per la borda per culpa del tercer llibre, una mica més fluixet (segons la meva opinió).

P.D.: Ara enteneu per què no he publicat des de fa bastant de temps, no? Perdoneu!