dilluns, 26 de desembre de 2011

El codi Da Vinci



Editorial: Empúries, 2003

Em fa molta il·lusió poder parlar d'aquest llibre, i encara més poder dir que me l'he llegit, perquè considero que aquesta obra mestra de Dan Brown és imprescindible per a qualsevol lector.
Al principi, quan sentia parlar d'El codi Da Vinci, pensava que seria un d'aquells totxos en els que no s'entén res, de cap manera m'imaginava que seria una novel·la, no sé per què. Però quan em vaig llegir el text de la contraportada, vaig saber que m'agradaria. És aquest:

Robert Langdon, un professor de simbologia religiosa de la Universitat de Harvard que és de visita a París, rep una trucada inquietant a mitjanit a l`hotel. Algú li comunica que un vell curador del Louvre ha estat assassinat a dins del museu i que s`ha trobat una xifra misteriosa al costat del cadàver. Quan el professor Langdon, assistit per una brillant criptògrafa francesa, Sophie Neveu, intenta treure l`entrellat d`aquest misteri, descobreix amb estupor tota una sèrie de pistes amagades en les obres de Da Vinci, unes pistes ben visibles per a tothom però enginyosament amagades pel pintor.El misteri es complica quan Langdon descobreix que el vell curador del Louvre pertanyia a una societat secreta de la qual també havien format part Isaac Newton, Botticelli, Victor Hugo i el mateix Da Vinci. Langdon sospita que està resseguint les traces d`un secret de transcendència històrica, un secret enormement revelador i perillós a la vegada. Al llarg d`una persecució frenètica, Langdon i Neveu topen amb un poder sense rostre que s`anticipa als seus passos contínuament. Si no aconsegueixen desxifrar el trencaclosques del laberint en què s`han ficat, el secret de la societat de Sió s`esvairà per sempre.

Ha resultat ser una complexa història de suspens i misteri, en la que no et pots perdre ni un detall, ja sigui d'algun persontage com les accions que realitzen. Crec que dóna una lliçó important de cultura, està molt ben documentada i al final del llibre veus que tots els enigmes que s'han anat presentant al llarg del llibre estan relacionats d'una manera sorprenent i molt enginyosa.
Us asseguro que no us en penedireu si us submergiu amb ganes en aquest gran trencaclosques.

Bon any!

dijous, 22 de desembre de 2011

Otra vida para Cristina



Editorial: Anaya, 2007
Aquest era el segon llibre obligatori de castellà d'aquest curs. És de Marta Rivera de la Cruz. No coneixia aquesta escriptora i m'ha encantat, potser és la millor lectura que ens han fet llegir al cole en els dos darrers cursos.
El llibre comença bastant tràgic, parlant d'una nena de 12 anys, la Cristina, que té un accident de cotxe i els seus pares moren. Tot passa molt ràpid, i amb prou feines es fa càrrec del que ha passat que es troba que l'envien a viure de Madrid a un poble petit de Galícia amb la seva tia Virginia, una completa desconeguda ja que per un problema que van tenir amb la mare de la nena no s'han vist mai i ha provocat tanta distància. La protagonista ens explica com se sent ara que ha de canviar la manera de viure que ha tingut sempre, d'estar en una ciutat i amb una família rica que li concedeix el que vol a avorrir-se en un poble de mala mort amb una tia que ella classifica com a una àvia boja. Però, a la vegada que intenta descobrir quin és el mal rotllo que sempre hi ha hagut en la seva família, descobrirà que la vida pot donar moltes voltes...
És un llibre realista amb uns personatges molt ben pensats amb qui empatitzes ràpid, una trama al principi una mica xocant però que després va cada vegada a millor, deixant-te al final amb ganes de més sorpreses, ja que el llibre es fa molt curt i lleuger.

Un petó

P.D.: M'estic a punt d'acabar El codi Da Vinci!

dimarts, 6 de desembre de 2011

Las lágrimas de Shiva



Editorial: Edebé, 2002

Ara estic llegint El codi Da Vinci i, com que és un bon totxo i trigaré en acabar-me'l i escriure un article sobre ell (tot i que m'està agradant MOLT!), aprofito per recomanar Las lágrimas de Shiva, de César Mallorquí, que me'l vaig llegir el curs passat i em va agradar molt.
Aquest és el text de la contraportada:

En cierta ocasión, hace ya mucho tiempo, vi un fantasma. Sí, un espectro, una aparición, un espíritu; podemos llamarlo como queramos, el caso es que lo vi. Ocurrió el mismo año en que el hombre llegó a la Luna y, aunque hubo momentos en los que pasé miedo, esta historia no es una novela de terror. Todo comenzó con el misterio de un objeto muy valioso que estuvo perdido durante siete décadas: Las lágrimas de Shiva.

Encara que pugui semblar una història infantil, res més lluny de la realitat: té una trama complexa i ben elaborada, però s'entén, els atributs dels personatges estan molt ben pensats i tot està molt ben escrit.
El protagonista, el Javier, té el pare malalt i ha d'anar a passar l'estiu a casa d'unes cosines seves que amb prou feines sap qui són. Li servirà per conèixer-les i establir una amistat especial amb la Violeta, que té la seva edat i junts intentaran destapar un secret sobre unes relíquies de la família: Les llàgrimes de Shiva.

Un petó!

diumenge, 4 de desembre de 2011

El club de la cistella
















Editorial: La Galera, 2007. Col·lecció Grumets.
Núm. Pàg.: 144

Ahir vaig publicar una entrada (la de La noia del llac) i tot seguit em vaig començar a llegir El club de la cistella, que me'l va deixar la Laura (gràcies!;) ) i és la continuació de L'Anticlub, d'Àngel Burgas. I avui ja en publico la ressenya perquè és un llibre amb una trama molt simple i molt ràpid de llegir, amb el que des de la primera pàgina ja rius i està molt bé per passar l'estona.
La Martina rep dos regals de la seva germana el dia que fa dotze anys. El primer, un àlbum amb un reportatge de fotos d'avions, ja que és una autèntica apassionada a l'aeronàutica. I el segon, és un relat de les memòries de L'Anticlub, un club que va formar la seva germana amb els seus amics quan anaven a l'escola, i en el que lluitaven contra les injustícies del barri. A la Martina li encanta la idea i decideix fer el mateix, però primer ha de trobar els seus amics.

Hi ha una continuació d'aquest llibre que es diu Segon Trimestre, que ens el fan llegir com a lectura obligatòria de català el segon trimestre, ja el comentaré.

Un petó,
Mariona

dissabte, 3 de desembre de 2011

La noia del llac



Editorial: La Galera, 2011. Col·lecció Lluna Roja
Núm. Pàg.: 192

Hola!

Ara m'he acabat de llegir La noia del llac, d'Steph Bowe. Feia temps que no llegia un llibre així! No m'ha durat ni una setmana,  però és que es llegeix molt ràpid i no te n'adones que ja te l'estàs acabant! És una història dolça i molt bonica, m'ha agradat moltíssim!

Un dia, la Jewel veu que un noi s'està a punt d'ofegar en un llac, i el salva. Però ell no volia ser rescatat. En Sacha es volia suïcidar perquè és víctima d'una leucèmia, la seva mare va morir i el seu pare és gai. La vida d'ella tampoc és molt millor: el seu germà es va ofegar de petit en aquell mateix llac, després el seu pare va fugir i ella va haver d'anar a viure amb els seus avis. Però ara aquests també són morts i ha de retornar amb la seva mare, que després de tants anys sense veure-la, és una estranya.
La Jewel i en Sacha establiran més que una amistat especial, i malgrat els problemes d'un i l'altra lluitaran per estar junts.

Cada capítol l'explica un protagonista des del seu punt de vista, i això potser fa que t'emboliquis una mica, però te'l recomano de tot cor.

Fins aviat!