dilluns, 28 de novembre de 2011

Junts



Editorial: La Galera, 2011. Col·lecció Lluna Roja
Núm. Pàg.: 361

Junts, d'Ally Condie. Quedeu-vos amb aquest títol perquè estic segura que se sentirà molt!
Me l'he acabat ara fa una estona i m'ha encantat! Té un noséquè que t'agafa i fa que no puguis parar de llegir, i us explico de què va la història.

La Cassia viu en una societat perfecta en la que tens la vida ja tota planejada des del començament: amb qui et casaràs, de què treballaràs i quan moriràs. A l'edat dels setze anys, es realitza el banquet d'aparellament, en el que t'assignen la persona amb qui hauràs de passar la resta de la teva vida. A la protagonista no la sorprèn que la posin amb en Xander, el seu amic de la infància, amb qui ho comparteixen tot. Malgrat això, quan visualitza la microtargeta que li ha de donar informació sobre la seva parella, hi surt una altra cara. En Ky Markahm. Es coneixen, però la Cassia no s'hi havia fixat mai tant des d'aquest primer error en l'aparellament. Dic primer error perquè a partir d'aquest moment en vindran molts més, i ella anirà descobrint que la societat on viu no és ben bé perfecta, sinó que el Govern està enganyant discretament els seus ciutadans amb massa injustícies poc comunes fins ara. I... què passa si s'enamora de la persona equivocada?

Amb un estil lleugerament semblant al d'Els Jocs de la Fam, aquesta novel·la no deixa indiferent.
Ah! I la segona part d'aquest llibre (Crossed és el títol orginial) sortirà pel març en versió original!

Un petó

diumenge, 13 de novembre de 2011

El puente roto




Editorial: Ediciones B, 2009
Núm. Pàg.: 256

A la biblioteca em van recomanar El puente roto, de Philip Pullman, i com que des d'abans de l'estiu ja me'l volia llegir el vaig agafar. M'ha agradat més que la novel·la La brúixola daurada, que era del mateix escriptor, us explico de què va.
La protagonista és la Ginny, una noia de 16 anys d'origens haitians. Viu a Gal·les amb el seu pare, que és blanc, i ella és objecte de burles i comentaris racistes per part dels del poble.
El seu pare i la Ginny sempre han estat molt units, com germans, i ell sempre li ha explicat que la seva mare va morir quan va néixer ella.
Però un dia tot canvia quan la noia arriba a casa i hi troba el seu pare parlant amb una assistent social, així de repent, i això li fa pensar que la història de la seva família és una gran mentida que el seu pare li intenta ocultar.
És, com el mateix llibre diu, una història sobre la búsqueda de la identitat.

Un petó!

dissabte, 5 de novembre de 2011

Turment


















Editorial: Estrella Polar, 2010
Núm. Pàg.: 416
Ara m'he acabat Turment, la continuació de Foscor, de Lauren Kate.
Si he trigat gairebé un mes en llegir-lo, és perquè ara amb el cole i tal i que estic llegint uns quants llibres alhora, però no perquè no m'hagi agradat, al contrari!
Sí que en aquest llibre no he notat que hi hagués tanta acció com en el primer, però està bé, és de lectura ràpida igual perquè t'enganxa molt. Al final és quan passa de tot.

La Luce i en Daniel es veuen obligats a separar-se durant divuit dies, durant la "treva" entre àngels i dimonis, en la que aquests s'hauran d'unir per combatre altres enemics que volen fer mal a la Luce. Durant la treva, representa que en Daniel no pot estar amb la Luce, però el seu amor és tan intens que no pot obeir aquest límit, i va a veure a la Luce sempre que li plau al Shoreline, un institut on la Luce s'ha intal·lat per estar més segura dels enemics.
La protagonista està farta de tants secrets i misteris i s'ensuma que en Daniel li amaga alguna cosa.

Ara em moro de ganes de llegir-me la tercera part de la història, Passió, que es va publicar al setembre!

Fins aviat!