dimarts, 25 d’octubre de 2011

Marina



Editorial: Nómadas
Núm. Pàg.: 238

Hola!

Ahir a la nit em vaig acabar Marina, de Carlos Ruiz Zafón, i em va encantar tant que volia escriure aquesta entrada en aquell moment, a les deu i poc del vespre!
Ja feia temps que sentia bones crítiques sobre aquest llibre, i tenia moltíssimes ganes de llegir-lo, doncs d'aquest escriptor vaig llegir El príncep de la boira i em va encantar. Dijous passat vaig trobar Marina a la biblioteca del meu cole i el vaig agafar.
La història, protagonitzada per Òscar Drai, un noi que estudia en un internat de la Barcelona del s.XX, és de molt misteri. L'Òscar està sol a l'internat, i un dia surt a passejar pels carrers de Sarrià de Barcelona i veu un vell casalot, fascinant. Durant els següents dies hi va molt sovint i coneix a la Marina, una noia misteriosa més o menys de la seva edat, i el Germà Blau, el seu pare. Estableix una amistat molt especial amb ells i es converteixen en "la seva família". Un dia la Marina li diu que només recordem allò que mai no ha passat. El protagonista deapareix de l'internat durant una setmana exacta, durant la qual estarà amb la noia investigant sobre un secret d'una història familiar, plena de traïcions, envejes i amor.

4 comentaris:

  1. Bon dia!
    Jo també he sentit bones crítiques sobre aquest llibre, però encara no m'he animat a agafar-lo. Creus que se'm pot fer molt pesat?

    ResponElimina
  2. Hola Laura!
    Al contrari, tan de misteri farà que t'enganxis al llibre i, per més que vulguis, no podràs deixar-lo!
    I sobretot, té un final molt inesperat i sorprenent;)

    Un petó!

    ResponElimina
  3. Jo també tenia moltes ganes de llegir-me'l i al final ho vaig fer: també em va agradar molt.
    a veure, és una paranoia molt gran, però si, està molt bé.
    Tinc un nou blog, aquest en català:
    unpunt.blogspot.com

    ResponElimina
  4. Gràcies per comentar!:)
    Lyla, ja et segueixo al teu nou blog, és molt xulo;)

    ResponElimina

Moltes gràcies per deixar el teu comentari!