dimecres, 14 de setembre de 2011

La brúixola daurada

















Editorial: La Butxaca, 2010
Núm. Pàg.: 432

Un altre llibre que he llegit aquest estiu ha estat La brúixola daurada (antigament anomenada Llums del nord), de Philip Pullman. El vaig agafar a la biblioteca perquè em va fer il·lusió trobar-lo, ja que sempre he sentit parlar de la pel·lícula i tot i que no l'he vist vaig pensar que m'agradaria. He de dir que té moments i valors molt macos, però tot i ser un best-seller, no va ser com esperava. He llegit llibres molt menys coneguts que m'han agradat més. Amb aquest llibre he vist que no m'agrada tanta fantasia i ara intento buscar més llibres realistes, tot i que sempre n'acabo agafant algun amb algunes idees fictícies, però... ara sé que no busco la dosi fantàstica d'aquest llibre. Segons en quin moment de la història em feia mandra llegir-lo, ja sigués per la trama (que en alguns moments es fa una mica pesada) o perquè hi havia alguns fragments que me'ls havia de rellegir perquè no entenia res. I quan em vaig acabar el llibre també em van quedar uns quants dubtes. I per molt greu que em sapigués, em vaig quedar decebuda i no vaig agafar la resta de la saga. Tot i això, us en deixo la ressenya que hi ha a la contraportada, no la faig jo, perquè em va semblar molt atractiva en un primer moment, i perquè ja se sap que per gustos els colors, i potser aquest podria ser el vostre llibre.

Quan la Lyra rep com a do el misteriós aletiòmetre, un estrany objecte semblant a una brúixola, comença un viatge extraordinari que la portarà a les gèlides terres de l’Àrtic, on regnen les bruixes i lluiten els ossos polars. El destí que l’espera tindrà unes conseqüències insospitades molt més enllà del seu propi món. I és que hi ha mons més enllà del nostre. La brúixola et mostrarà el camí...

Si us el llegiu ja me'n direu el què.

Un petó

3 comentaris:

  1. Doncs jo el vaig trobar boníssim. Un dels millors llibres de la literatura juvenil universal.

    A vegades convé donar una segona oportunitat als llibres. Tot i així, s'ha de trobar el moment adient.

    ResponElimina
  2. La veritat és que quan el vaig llegir em va encantar. I el mateix em va passar amb la continuació. Em fa molta ràbia que pel fet que hagin fet la pel·lícula li canviïn el nom al llibre! A quin cap cap!?
    Suposo que a mi em va agradar tant perquè el vaig llegir quan encara tenia la meva época fantàstica. Ara però estic més pels clàssics i els romàntics :)

    Soc la lletraescrita però des de l'usuari del meu bloc literari, és en castellà.

    ResponElimina
  3. Mona Lisa, a mi també em va sorprendre el canvi de títol! No m'hi havia trobat mai. No he vist la peli, potser un dia sí que la miro, i si m'agrada m'animaria a llegir la continuació!
    Gràcies per deixar el teu comentari!

    P.D.: A mi m'encanta el teu blog;)

    ResponElimina

Moltes gràcies per deixar el teu comentari!