dissabte, 24 de setembre de 2011

Exclusiva!

Ara a la tarda he parlat amb una noia que treballa a l'Editorial Versátil, que a vegades m'ha deixat alguns llibres que ells publiquen. I avui m'ha comentat que el tercer llibre de la col·lecció d'Enola Holmes surt al gener! Així que els fans de la germana petita de Sherlock Holmes ja us podeu anar preparant!

Quan en sàpiga més coses ja us ho diré.

Fins aviat!

dijous, 22 de setembre de 2011

La canción de Hannah



Editorial: Anaya, 2002
Núm. Pàg.: 96

Aquest primer trimestre, la lectura obligatòria de castellà ha sigut La canción de Hannah, un llibre de Jean-Paul Nozière. M'ha agradat molt, us explico de què va.

La història se situa a França durant els primers anys de la dècada dels 40. França està sotmesa als alemanys, que els han guanyat la guerra. Louis és un nen francès de pares polacs. Aquests, però, no fan mai cap referència a la seva pàtria, es van mudar a França i s'han acostumat a la llengua i als costums diaris d'allà. Louis viu acostumat a fer la seva vida, servint al "Café de los Amigos", assolint la presència dels alemanys al seu voltant. Això, fins que el seu pare, Abraham, li diu que és jueu.

Al llarg de la història veiem el brutal tracte dels alemanys vers als jueus durant aquella època, i hi ha moments molt tristos i impactants, però a mi m'agraden molt els llibres històrics i aquest l'he trobat molt bo.

Si voleu una lectura molt lleugera, això sí, però intensa, i el trobeu a la biblioteca, no dubteu en agafar-lo.

Ens llegim,

Mariona

diumenge, 18 de setembre de 2011

Roig Robí



roig robi-kerstin gier-9788424635152

Editorial: La Galera, 2010
Núm. Pàg.: 365

Fa una setmana vaig agafar a la biblioteca Roig Robí, de Kerstin Gier, perquè vaig sentir-ne molt bones crítiques. Em va fer por que m'esperés més del què era, però no va ser així. És un llibre molt fluïd i que es llegeix amb rapidesa, però he notat que com que ha començat el cole no he pogut llegir tant. És el primer de la trilogia L'amor més enllà del temps, amb una trama i uns personatges amens. Aquest és el resum del llibre:

La Gwendolyn és una noia de disset anys que viu en una família plena de misteris. Estan esperant que la seva perfecta cosina Charlotte faci el primer viatge del temps. L'han estat preparant durant tota la seva infantesa per quan arribi el moment, perquè té el gen de viatgera. O això és el que creuen. Perquè un dia, quan la Gwenn es troba en un carrer de Londres, sent un mareig i ja no veu res. Quan torna a veure-hi es troba en el mateix carrer de Londres però en el passat. Tindrà feina per convèncer a la seva família que és ella qui pot retrocedir en el temps, perquè els costarà acceptar-ho, però al cap de no-res es veurà implicada en missions al passat juntament amb en Gideon, un altre viatger que no cau gens bé a la Gwenn.

La continuació d'aquest llibre és Blau safir, i el 13 d'octubre surt l'últim de la trilogia, Verd maragda. Espero poder llegir-los i que vosaltres també us hi animeu!

dimecres, 14 de setembre de 2011

La brúixola daurada

















Editorial: La Butxaca, 2010
Núm. Pàg.: 432

Un altre llibre que he llegit aquest estiu ha estat La brúixola daurada (antigament anomenada Llums del nord), de Philip Pullman. El vaig agafar a la biblioteca perquè em va fer il·lusió trobar-lo, ja que sempre he sentit parlar de la pel·lícula i tot i que no l'he vist vaig pensar que m'agradaria. He de dir que té moments i valors molt macos, però tot i ser un best-seller, no va ser com esperava. He llegit llibres molt menys coneguts que m'han agradat més. Amb aquest llibre he vist que no m'agrada tanta fantasia i ara intento buscar més llibres realistes, tot i que sempre n'acabo agafant algun amb algunes idees fictícies, però... ara sé que no busco la dosi fantàstica d'aquest llibre. Segons en quin moment de la història em feia mandra llegir-lo, ja sigués per la trama (que en alguns moments es fa una mica pesada) o perquè hi havia alguns fragments que me'ls havia de rellegir perquè no entenia res. I quan em vaig acabar el llibre també em van quedar uns quants dubtes. I per molt greu que em sapigués, em vaig quedar decebuda i no vaig agafar la resta de la saga. Tot i això, us en deixo la ressenya que hi ha a la contraportada, no la faig jo, perquè em va semblar molt atractiva en un primer moment, i perquè ja se sap que per gustos els colors, i potser aquest podria ser el vostre llibre.

Quan la Lyra rep com a do el misteriós aletiòmetre, un estrany objecte semblant a una brúixola, comença un viatge extraordinari que la portarà a les gèlides terres de l’Àrtic, on regnen les bruixes i lluiten els ossos polars. El destí que l’espera tindrà unes conseqüències insospitades molt més enllà del seu propi món. I és que hi ha mons més enllà del nostre. La brúixola et mostrarà el camí...

Si us el llegiu ja me'n direu el què.

Un petó

divendres, 9 de setembre de 2011

Justin Time



Editorial: La Galera
Ei Devorallibres!

Fa temps em vaig llegir aquesta saga, Justin Time, de Peter Schwindt. Em va agradar molt. Al principi del primer em perdia una mica, perquè tarden una mica en posar-te en situació. Però llavors la lectura ja agafa un ritme àgil i addictiva. Els protagonistes de seguida "cauen bé" i estan molt ben elaborats, igual que la trama. En faig un resum simple perquè ja fa molt que me'ls vaig llegir i no recordo ben bé tots els detalls.
Any 2385. Justin Time és un noi de tretze anys que viu en un orfenat. Va perdre els seus pares de petit perquè treballaven en un projecte per viatjar a través dels temps i van provar la màquina del temps i no van poder tornar. Ara en Justin vol anar a trobar-los i es posarà a buscar informació sobre l'agència on treballaven els seus pares i on paren a hores d'ara. Durant les seves aventures, disperses en els cinc llibres i en diferents ciutats, trobarà amics i enemics del seus pares, que l'ajudaran o li causaran molts problemes.
Aquí us deixo els títols de tots els llibres:

1. Justin Time. Viatger del temps
2. Justin Time. El projecte Montauk
3. Justin Time. El portal
4. Justin Time. Traïció a Florència
5. Justin  Time. Missió final a Londres

Us els recomano molt!
Un petó i bona lectura!

dimarts, 6 de setembre de 2011

El Club de los Corazones Solitarios



Editorial: Alfaguara Juvenil, 2011
Núm. Pàg.: 336
Un altre llibre que em vaig comprar per Sant Jordi i me'l vaig acabar en dos dies perquè em va encantar. Aquest és d'Elizabeth Eulberg.

La Penny s'ha proposat no enamorar-se de cap noi mai més. Bé, almenys fins que acabi d'estudiar. Els veu com l'escòria de la Terra, que roben les amigues, i quan ja han aconseguit el que volien, les deixen. Per això s'ha dit: mai més. I ha creat El Club de los Corazones Solitarios, un club que al principi només el formen ella i unes quantes amigues més, però que més tard ja totes les noies de l'institut en són membres. Això provoca una gran revolució a l'institut que desencadena discussions i baralles, i la Penny s'arrepenteix d'haver creat el club per dues raons principals: perquè hi ha molts malentesos i problemes i perquè potser sí que hi ha un noi que es mereix una oportunitat...

Aquest llibre és principalment romàntic però amb el seu punt d'humor.

diumenge, 4 de setembre de 2011

El nen



Editorial: Empúries

Hola!

Escric avui que és el meu cumple i faig 13 anys, ara que ja sóc més gran, per parlar d'un llibre de la infantesa. Concretament la de Roald Dahl.
Aquest famós escriptor té un llibre que és una autobiografia de quan era petit. El nen parla dels seus records de la seva infantesa, i encara que siguin alegres o tristos, o que fan plorar o que et fan reflexionar, tots són reals, assegura ell. És un llibre molt entretingut i divertit, a mi em va agradar molt i desvela secrets de Roald Dahl, que explica totes les anecdòtes amb un punt d'humor que fa que el temps passi volant mentre llegeixes aquest llibre realista.

dissabte, 3 de setembre de 2011

Memòries d'Idhun

Hola!
Fa un any aproximadament em vaig llegir Memòries d'Idhun 1: La resistència. Em va agradar, i com que tenia la saga completa a casa em vaig començar a llegir el segon: Tríada. Però en un moment va passar a no agradar-me i em vaig emportar un disgust, i el vaig deixar. Ara, com que a tot arreu sento que aquesta saga de Laura Gallego és tan bona i tothom la recomana, he decidit tornar a llegir-la, però com que no podia agafar directament el segon i començar-lo de nou perquè hi ha molts personatges i passen moltes coses, he hagut de començar a rellegir-me el primer i comença de zero, i això que a mi no m'agrada en absolut rellegir-me llibres, perquè tinc la sensació que perdo el temps perquè hi ha molts llibres nous molt bons, però en aquest cas no he pogut fer una altra cosa, perquè no me'n recordo massa. Així que he decidit donar-li a aquesta trilogia una segona oportunitat.

Vosaltres heu llegit aquests llibres? Què us han semblat?

divendres, 2 de setembre de 2011

Un estiu sense tu



Editorial: Cruïlla, 2011
Núm. Pàg.: 252
Ja m'he acabat Cousins Beach 2: Un estiu sense tu, de Jenny Han! M'ha agradat molt, i com el primer, es llegeix ràpid (me'l vaig començar ahir i ara ja està...). Però és molt bo! Us el recomano, i espero que hi hagi un tercer llibre, ja que pel final... crec que la història no pot acabar així! Us en deixo la ressenya.

La Belly comença el primer estiu lluny de la casa de la platja, lluny de Cousins Beach. Aquest any es quedarà al seu barri, amb els seus amics de linstitut. Durant el curs han passat moltes coses: la Susannah, la millor amiga de la seva mare i amb qui passaven sempre els estius, ja no hi és, i això ha trastocat la vida dels seus fills, en Conrad i en Jeremiah. I també la della.A més, durant un temps, el somni de sempre de la Belly sha fet realitat: ella i en Conrad han estat junts. Però ja sha acabat. Quan en Jeremiah li truca i li diu que en Conrad ha desaparegut, decideixen buscar-lo. El troben a Cousins: el noi ho ha deixat tot i sha refugiat a la casa de la platja. Els dies que hi passen tots tres junts els serveixen per trobar-se a ells mateixos i per aclarir-se els sentiments.Aquest estiu els servirà per encarar-se amb un futur que mai no shaurien imaginat.
Petons!

dijous, 1 de setembre de 2011

El jardí secret


Editorial: Viena Edicions
Núm. Pàg.: 352

Hola Devorallibres!
Una amiga em va deixar El jardí secret, de Frances Hodgson Burnett. A ella li va encantar, i jo tot just avui m'he l'he acabat i he de dir que a mi també, i el recomano a tothom!

La Mary Lennox, una nena de deu anys antipàtica i insuportable que viu a la Índia, acaba de perdre als seus pares arran d'una epidèmia. Viatja a la mansió del seu oncle Archibald Craven a Anglaterra. Allà ningú l'aguanta excepte la criada Martha, que li parla d'un jardí secret que està tancat des que va morir la dona de l'amfitrió, fa deu anys. Des de llavors ningú no hi ha entrat i ningú sap on és. La Mary, acostumada a fer el que ella vol, decideix anar a buscar la clau i trobar-lo. Coneix en Dickon, un encantador d'animals, germà petit de la Martha, i tots dos entren al jardí i fan que revisqui cuidant-lo cada dia.

Dins la mansió, la Mary ha sentit alguna vegada uns plors de nen, i ningú no li diu veritablement d'on provenen. Decideix investigar pel seu compte i una nit troba una habitació on hi ha el Colin, el fill del senyor Craven, que és tan maleducat com ella ho era al principi (ja que ha canviat molt) i està malalt, i tothom pensa que morirà aviat. Els dos cosins estableixen amistat i la Mary li explica al Colin que hi ha un jardí secret, cosa que ell no sabia, ja que no surt mai de casa perquè té l'esquena molt delicada.

La nena visita cada dia el Colin i li explica coses del jardí i en Dickon i el fa entrar en raó perquè no ha de ser tan brusc amb tothom, fins que un dia en Colin decideix que vol anar amb ells a visitar el jardí.

Aquesta història és molt dolça i l'autora entra molt bé en la infantesa d'aquests nens malcriats, que canvien molt al llarg del llibre gràcies a l'emoció que posen en guardar el secret del jardí.

Petons!